Avui destaquem : La Font de la Mina de Castellbell i el Vilar

La Font de la Mina esta situada entre la carretera BV-1123  i la riera de Marganell.

Historia:

  • La mina era més fonda que el nivell de terra de l’exterior. Sempre havia estat plena d’aigua, per tant sempre hi havia una reserva d’aigua. L’aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s’aprofitava per regar.
  • Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L’aigua podria sobrexeir directament a la riera.
  • Quan la mina quedava seca, es podia veure d’allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d’un metre aproximadament d’alçada, buit per dintre que s’aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s’eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l’aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l’aigua directament al viver.
  • Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.
barraca de vinya

Font – mina situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l’inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera.

Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d’un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell.

barraca de vinya

La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d’un passadís excavat a la roca, d’un metre d’amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L’aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d’aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.

Foto: Diba. ( Any 2017)

Observacions:

També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l’hort de la casa. En l’actualitat es seca des da fa anys i tapada per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa gran de can Canadell de Calders (Bages)

La Bassa gran de Canadell esta situada en un extrem al nord de la masia de can Canadell de Calders,

al costat de l’Alzina gran i cruïlla de camins.

Aquesta Bassa era per beure els remats, actualment hi ha ocàs i altres animalons; en moments crítics d’aigua en el bosc per falta de pluges com els actuals, es un punt que si pot contar…

Deu ser molt antic, les parets estan molt desgastades,

Pràcticament es rectangular, en una de les parts fa com baixada perquè el bestiar pugues accedir-hi fàcilment a beure aigua.

Hi ha un portal, que des de la masia es pot accedir-hi,

al seu costat i algo elevada es troba una vella i gran pica.

La Bassa esta encerclada en la part que dona al bosc, per evitar accidents.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Abeurador de cal Xabret de Collbató (Baix Llobregat)

L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.

Historia:

  • L’any 1885 l’Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d’Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa.
  • Les obres van ser subhastades l’any 1907.
  • La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies.
  • Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d’animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se.
  • L’omplien a cops de galleda amb l’aigua de la seva cisterna.
  • A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties.

L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.

Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Animals en situacions curioses

Us passo unes imatges d’animals en situacions curioses :

Recull de Imatges : Ramon Solé

Extretes : Internet

Avui coneixerem : La Font de Creixenturri de Camprodon

Aquesta setmana la dediquem a les Fonts d’arreu de Catalunya

Per anar a la Font de Creixenturri, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins l’entrada al Càmping, des d’aquí cal agafar el camí del mas de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter.Una vegada deixeu el trencall al Mas de Creixenturri,  està la Font de Creixenturri al costat del camí que va direcció al Santuari del Remei. Hi ha un filat electrificat pel bestiar, per tant no us podreu acostar.Des de fa anys no raja, només queda adossada en un marge, la paret de la Font i sense tub.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de l’Espatllat de Molló

La Font de l’Espatllat és una de les més properes al poble de Molló, per anar-hi us cal seguir el mateix camí com si anéssiu a la Font d’en Tonet i a la Font del Rossinyol i que ja us he fet els seus articles corresponents.

Font del Tonet

Per tant cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet, cal seguir ara ja per un camí de terra, abans d’un kilòmetre haureu arribat  a la masia de can Pletis i a la Font del Rossinyol que esta a tocar de la masia i a peu de camí.

Font del Rossinyol

Continueu pel camí, ara planer, fins que arribeu a una cruïlla,  agafeu el camí de més a la dreta; trobareu una tanca electrificada pel bestiar.Entre camps, us cal fer mig kilòmetre fins arribar al bosc que entrareu, a poca distancia  veureu a mà dreta i a un nivell mes baix una caseta d’obra, on al seu costat hi ha La Font de l’Espatllat.Per baixar a peu de la font, cal fer un revolt  en direcció al Torrent de l’Espatllat, vigileu que hi ha una tanca i no caiguéssiu.

Torrent de l’Espatllat

Un petit corriol us adreçarà a peu de la Font; es molt senzilla, està adossada en una paret de pedra on hi ha un broc de ferro per on surt l’aigua que cau directament al terra, donat que no te pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de La Terreta – La Torre de Tamurcia (Lleida)

Dins del agrupament de cases que conformen La Terreta, a prop de La Torre de Tamurcia, hi ha al costat mateix de la pista de terra, la seva Font.Es una Font molt senzilla, que per estalviar aigua va amb una aixeta. L’aigua cau a una pica rectangular algú elevada del terra, que pot servir com a abeurador per el bestiar.Si voleu saber informació de La Terreta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Terreta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador