Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
L’Alzina centenària es va tallar a causa que l’arbre va tindre una malaltia al tronc.
Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.
Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.
El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.
L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.
Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.
Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.
El xiprer dels pantans, taxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la famíliaCupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.
Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.
És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.
Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).
Viquipèdia
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.
L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius.
Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.
L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,
va ser creat de manera artificial.
Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.
Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i
ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.
Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors
i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.
Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.
A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.
Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.
A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,
alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.
No es permet benyar-se.
Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.
El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.
Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.
És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.
Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.
El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.
Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.
En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.
Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.
L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …
Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.
Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.
Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m2 i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.
Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m2 i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.
L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.
Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.
Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat
S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes
En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,
això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.
Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.
El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.
Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.
Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.
Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…
fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,
Mallarenga blava
Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.
Tallarol capnegre
Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.
Pasarell
Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…
Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.
Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:
Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real
Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.
Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 