Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou – Font de Viver de Viver i Serrateix

Aquest Pou – Font de Viver, està situat al costat esquer de l’església de Viver, tot mirant a la porta principal.

Tota la seva estructura es de nova instal·lació.

L’aigua surt gracies a fer moure una calanca de bombeig, que cau a una gran pica de pedra de granit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Moli de can Bram de Sant Julià de Ramis

El molí de Can Bram és un molí aiguader.

Aquest molí es troba al costat esquerre de la Riera de la Rasa de Sant Julià de Ramis, i pren el seu nom d’una antiga casa, el propietari de la qual es deia Abraham.

Utilitzat per a poar aigua per a regar i servir a la casa de Can Bram, avui ja desapareguda.

El molí de Can Bram va ser restaurada a l’any 2006.

Aquest és un tipus de molí usat per al bombeig d’aigua del subsòl, normalment lligat a un ús agrícola.

Els molins aiguaders eren enginys usats per extreure l’aigua del subsòl a través d’un giny mecànic activat per al força del vent.

Amb l’arribada dels motors de gasoil i de l’electricitat, l’extracció de l’aigua del subsòl va deixar de dependre d’un recurs capriciós com el vent.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Julià de Ramis i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou dels Molins de Rajadell

Per anar al nucli antic de Rajadell, cal passar pel barri de Els Molins i derivar-vos a la Riera de Rajadell, poc abans de creuar-la a ma esquerra veureu un pou molt antic.

Es un pou cobert que es conserva be, amb una finestra amb la reixa,

Des d’on podeu veure l’antic mecanisme de bombeig.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de can Sampere de Castellar del Vallès

Aquest Pou esta dins del patí de l’antiga masia de can Sampere, adossada a l’ermita de Castellar del Vallès.

Una corriola permetia pujar l’aigua amb galleda.

Més actual disposa de bombeig per sortir per unes aixetes en forma del font que esta adherida al mateix pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : El Pou de Pont de Molins

Situeu-vos al carrer del Pont a Pont de Molins, i dirigiu-vos al numero 26, allí esta el Pou.

Adossat a la paret de la casa, es pot veure la portella i la palanca pel bombeig de l’aigua, a dalt hi ha la data de 1911.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola