Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,
cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales
fins al Torrent de la Font Clara.
Historia:
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.
Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.
La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.
L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.
L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.
L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.
La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,
abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.
Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.
Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.
La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.
La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.
L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.
Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.
Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.
Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.
A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,
enclotada i amb un mur que reté les terres.
L’aigua surt per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,
cau a una pica petita a nivell del terra i desprès va a parar a un rec.
En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.
La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.
Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.
L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.
En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.
A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 