Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : Les dos Fonts de la Catedral de Tarragona

Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.

L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.

L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.

Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.

La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.

Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat

El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim a Sant Boi de Llobregat.

Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi.

Llac de la deessa es un petit estany amb plantes aquàtiques, en forma d’ull on viu la deessa de l’aigua, una bonica escultura de bronze, obra de Josep Aldomar.

En aquest sector s’hi troben els pollancres més alts del Parc junt amb lledoners i troanes arbòries, que voregen els dos parterres amb palmeres, i alguns exemplars aïllats de taronger agre, cedre i xiprer.

El llac de la Muntanyeta disposa de plantes aquàtiques i un illot central, de 4.944 m3 i 1,2 m de profunditat, i sistema de recirculació de l’aigua.

El llac disposa de calaixos perimetrals de plantes aquàtiques. És destacable el joc de la caiguda de l’aigua del salt, que alimenta el llac, sobre una llera de còdols.

La part nord-oest del turó comprèn zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria amb predomini de pins i garrofers.

Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.

Text , Ajuntament de Sant Boi i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

L’historia de la Font o Font Baixa d’Espluga de Francolí

La Font Baixa  esta situada en l’avinguda de Catalunya o carretera T-700 d’Espluga de Francolí.

Us passo dades històriques d’aquesta Font :

Es diu que ja existia el 1151, podria ser que estigues enllaçada amb la gran deu de la Font Major.

L’estructura va ser reconstruïda el 1852, moment que es va aprofitar de tenir  11 canelles a ser ampliades fins a les 17 canelles que podem veure actualment.

L’any 1954 l’ajuntament va portar a terme unes obres posant l’escut de la vila i posaren les boles de pedra a les pilastres.

Aquesta Font Baixa disposa d’una  allargada  paret de carreus que curiosament,  forma com un semi-cercle.

En cada extrem hi ha una columnes llises rematen els extrems, podeu veure dues figures que com a gàrgoles que sobresurten de la paret.

Durant l’any 1956 les canyelles de bronze van ser robades, l’ajuntament va posar unes de ferro.

En l’actualitat, destaca el perímetre que dona al carrer, una reixa o barana de ferro forjat, obra del reconegut ferrer espluguí Ramon Martí Martí, Biel.

Varis plataners donen ombra a l’explanada de la font

i al seu costat hi ha un bar, que a l’estiu es un lloc molt concorregut i fresc.

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui : Una Font pels Jocs Olímpics de Barcelona

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Per als Jocs Olímpics, es van instal·lar en diferents llocs de la ciutat de Barcelona una sèrie de noves  fonts commemoratives, elaborades per l’escultor Juan Bordes en col·laboració amb els arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz.Se’n van fer un total de vuit a reu de la ciutat de Barcelona, una d’aquestes fonts, és una  figura de bronze d’un nen, a dins de l’aigua jugant amb una Pilota,està situada en l’avinguda del Paral·lel, en front mateix del Portal de Santa Madrona.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé