Arxiu d'etiquetes: Canal

Molí de Constantí en Constantí

Publicat el per
Respon

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Rec de la riera de Sant Joan de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders, queda barrada per la Resclosa,

d‘allí surt un petit canal, que recorre paral·lelament a la riera pel costat del poble,

hi ha un desguàs que torna part de l’aigua a la riera.

L’altra aigua segueix amb la canal soterrada fins superar un tram el desnivell,

allí veurem que hi ha una escala pels peixos, per poder accedir a la part superior i seguir riera a munt.

A pesar de que plou poc, podem veure que encara baixa amb una quantitat d’aigua acceptable.

Es un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Caminar a prop de la canal de la dreta en el Prat de Llobregat

Publicat el per
Respon

Avui us recomano fer una petita caminada des de can Bonic, tot agafant el carrer de la Carretera de la Bunyola en El Prat de Llobregat.

S’inicia el recorregut per l’esquerra, pel costat de camps de carxoferes i,

cal seguir per la dreta, donat que surt a cel obert la canal de la dreta del Llobregat.

Ara la canal, està plena de canyissars, que en espais sense vegetació la podreu veure millor.

Si no hi ha circulació de vehicles, veureu alguns ocells de diferents especies, allí en les aigües de la canal.

Al vostre costat drets veureu els Horts Lúdics, que ja us vaig fer un article fa unes dies.

Cal seguir fins un pont o passera  peatonal sobre la canal i cap a l’esquerra per poder visitar diversos llocs.

Un cartell ens indica per anar a Delta del Llobregat, Mirador del Semàfor, Antiga caserna del Carrabiners…

Vosaltres seguiu a la dreta, on esta un Espai lúdic per Gent Gran, on hi han aparells per la mobilitat,

en mig d’un jardí, amb bancs, papereres i font de xarxa.

En aquest punt finalitzen els horts públics,

i trobareu un altre circuit que ve des d’El Prat o de les Platges,

amb plataners, que a l’estiu fan bona ombra,

amb un rec secundari al seu costat.

Heu arribat al Tanatori i Cementeri d’El Prat de Llobregat,

si seguiu arribareu al Mirador del Aeroport del Prat.

Es una recorregut molt planer i agradable de fer, us el recomano.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plataners de la Colònia de cal Metre de Gironella

Publicat el per
Respon

A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.

La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.

Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.

També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.

Són centenaris, amb tronc gruixut i molt cuidats.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canal de Cal Metre de Gironella

Publicat el per
Respon

La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.

Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.

Historia:

  • L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
  • El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
  • La petició fou concedida el 1864.
  • Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
  • Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
  • La concessió no es donà fins el 1879.
  • Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.

La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,

es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.

 A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.

La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.

.

El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.

Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.

Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.

Observacions:

El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.

Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.

Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.

La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Resclosa de la Gavarresa de Sallent

Publicat el per
Respon

La Resclosa de la Gavarresa de Sallent, te’l seu salt poc més avall de la riera de la Gavarresa, on hi ha la “Fabriqueta”,

l’aigua depèn del cabal de riu Llobregat.

Les captacions d’aigua del riu atenen a diversos motius: diverses séquies, fàbriques tèxtils o per minicentrals d’electricitat com és aquest cas.

Construïda inicialment per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.

Disposa d’una sortida d’aigua que aporta aigua a una canal o séquia.

A les rodalies te bonics exemplars d’arbres, com són de roure, alzina i pi pinyers.

Està a prop de la zona humida d’interès natural de la Corbatera, de la que us vaig fer un article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Grup de Plataners de Bellvís

Publicat el per
Respon

Aquest grup de Plataners esta al costat de la tercera Sèquia de la Canal d’Urgell dins del municipi de Bellvís,

paral·lel a la pista rural que porta a El Poal, Els Arcs, entre altres pobles.

Aquest grup de Plataners estan molt junts, per tant l’ombra que tenen a l’estiu, fa que no passin els rajos del sol,

també, amb la Sèquia que passa entre els plataners, fa que es mantingui un espai fresc.

La majoria dels planers, són de tronc alt i gruixut,

Amb branques altes i en general en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i canal del Parc Nou del Prat del Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.

Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.

Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.

Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.

Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.

L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.

Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.

Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.

Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.

Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,

així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.

La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig del Molí de Baix de Les Escaules

Publicat el per
Respon

A prop del Molí de Baix de les Escaules, esta sobre una canal paral-lel a la Muga, un antic Safareig ven conservat.

Va estar utilitzat per rentar la roba fins a la segona meitat del segle XX.

Esta protegit per una teulada a dues vessants i va ser restaurada modernament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Abeurador per animals de muntanya en Castellgalí

Publicat el per
Respon

Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.

Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.

Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,

També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.

He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero