Destacant dos àrees amb horts dins de Navarcles, el Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) i el Regadiu nou en el Sector oest de Navarcles.
Hi ha una tercera àrea d’horts, coneguda per Molí d’en Serra.
Situats entre el pont del Molí d’en Serra i la fàbrica, als marges del riu Calders.
Molí d’en Serra
Estan alimentats els horts gràcies a l’aigua de la Canal de la Fàbrica del Molí d’en Serra.
Es una continuïtat del Regadiu Vell, separats per la carretera BV-1221.
Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.
Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.
Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.
Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,
L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.
Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.
També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.
L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta
—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.
El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles i a la dreta del riu Francolí.
Us passo la seva historia:
L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
Després va ser arrendat per Milta, el 1688
L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.
Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.
El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.
Generalment s’utilitza per moldre blat.
El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.
A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.
Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.
Historia:
L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
La petició fou concedida el 1864.
Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
La concessió no es donà fins el 1879.
Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.
La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.
.
El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.
Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.
Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.
Observacions:
El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.
Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.
Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.
La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.
Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.
Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.
Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.
Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.
L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.
Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.
Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.
Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.
Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,
així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.
La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 