S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Viquipèdia
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,
la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,
50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.
D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,
disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.
El Roure de can Codorniu està situat en el lateral esquerra a l’entrada de la finca de caves “Raventós i Blanc” o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia.
Era un dels roures més coneguts i grans de tota Catalunya.
Les seves mesures van ser:
Alçària total (h) = 17,0 m
Volt de canó (c) = 5,22 m
Capçada mitjana (C) = 28,5 m
Es diu que tenia entre 350 a 500 anys de vida.
En el 10 abril 2009 es va tombar, tot i que seguia viu, cada primavera anava rebrotant puntualment…però… poc a poc es va anar extingint-se fins morir…
Viquipèdia
Llegim en un escrit de l’Ajuntament de Sant Sadurní :
Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Segons ha comentat Joan Amat, alcalde i exgerent de Raventós Blanc, les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, però la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast…
Aquest arbre va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
Va ser i és encara avui en dia, un símbol per a les caves “Raventós i Blanc” i per a Sant Sadurní.
Recull de dades: Varis i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 