Arxiu d'etiquetes: centre

Pinós, com a Centre geogràfic de Catalunya 

Publicat el per
Respon

El Centre geogràfic de Catalunya es troba senyalitzat dalt d’un petit turó de 930,60 metres d’altitud sobre el nivell del mar que està situat a molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós, dins del municipi de Pinós, al Solsonès.

La senyalització consisteix en un edicle que serveix de mirador i que té, a dalt, una rosa dels vents tallada en un bloc de pedra.

Aquesta rosa dels vents està il·lustrada amb diversos símbols de Catalunya.

Viquipèdia

Va ser esculpida l’any 1993 pel paleta i picapedrer Jaume Palou d’Ardèvol.

Al llarg dels temps, els càlculs sobre la ubicació exacta del Centre geogràfic de Catalunya han donat resultats diversos. Càlculs antics el situaven a Massoteres (Segarra) o bé al Cogulló de Cal Torre (Bages).

Viquipèdia

Els càlculs més recents, segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el situen a 4,8 quilòmetres de distància d’aquest punt senyalitzat, concretament a les coordenades 377471.01 m (1º31’30″E) de longitud, i 4628524.42 m (41º47’54″N) de latitud. Aquest punt també es troba dins del terme de Pinós, però correspon al lloc de Cuiner.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí Percepcions en Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
1

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.

Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.

El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…

El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.

Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.

Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.

Us passo per accedir-hi :

https://www.terrassa.cat/documents/12006/29958/GUIA+PERCEPCIONS+oct-07+.pdf/0d6d211d-4a35-4bdf-938b-dddb7ec1f7e5

Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Centre d’informació ambiental Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.

La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.

Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.

Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i

una font per fer més còmoda la visita al CIAB.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.

Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.

Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.

L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.

Recull de dades: Anella Verda de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Publicat el per
Respon

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit

Publicat el per
Respon

El Centre d’Interpretació de l’Aigua està la seva seu en el carrer del Molí 29 de Torrelavit.

Al Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit s’explica la importància que ha tingut el riu en la vida del poble de Torrelavit,

i l’ús que s’ha fet de l’aigua en l’àmbit domèstic i industrial.

Horari de visita :

De dilluns a divendres : Tancat

Dissabte i Diumenge : 10:30–14:30

Recull de dades : El Cargol (Magazín del Penedès)

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª  Àngels Garcia – Carpintero

Àrea d’estada del Centre d’informació ambiental de can Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Centre d’Informació Bonvilar ofereix als visitants els serveis d’informació, una àrea de lleure amb taules de fusta, contenidors per classificar les deixalles, una sala polivalent

i una Font d’aigua potable adossada a la paret de l’edifici.

Disposa d’un ampli aparcament per els cotxes privats.

L’accés en aquesta àrea es pot fer, també fàcilment, amb autobús L1 de TMESA, que arriba fins a la residència Mossèn Homs, en bicicleta o a peu, preferentment, així com amb vehicle propi.

Els seus entorns tenen un elevat valor paisatgístic i són ideals per passejar i gaudir de la natura.

A poca distancia hi ha el forn de calç de can Bonvilar.

L’Anella Verda comprèn un espai natural sense urbanitzar que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal

i que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.

Actualment, ocupa una superfície de 4.400 Ha, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents que inclouen el sistema hidrogràfic

i el seu àmbit de protecció, 25 Ha d’equipament i 178 Ha d’infraestructures i serveis tècnics.

L’Anella Verda és un patrimoni natural de Terrassa que, a mitjà i llarg termini, es convertirà en un dels trets distintius de la ciutat de Terrassa.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre de Reproducció el Mas del Molí de les Fonts d’Olot

Publicat el per
Respon

El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment  de  reduïdes  dimensions  i  de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta  amb  teula  àrab  amb  diverses  pendents  i  amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de  calç,  actualment  en  bon estat  de  conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Les dues fonts del centre urbà de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

De les Fonts d’aigua de xarxa mes emblemàtiques dins de centre urbà de l’Ametlla del Vallès, he escollit dues :

Font de la Plaça de can Viver

Situada en la Plaça de can Viver, adossada a la façana d’una casa. Hi ha la imatge de la Verge del Carme amb rajoles de colors sobre l’aixeta. Amb seients de pedra en cada costat.Font del carrer Pompeu Fabra

Aquesta  Font, està situada enfront del número 2 del carrer de Pompeu Fabra, on està Can Muntanyola que actualment es la seu de la biblioteca municipal “Josep Badia”.La Font va ser  dissenyada per l’arquitecte Manuel Raspall durant l’any 1932. En cadascuna de les cares raja l’aigua per una aixeta de polsador i cau en una pica semicircular de pedra, en cada extrem hi ha una llosa que serveix a seient. Restaurada recentment.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Lledoners de la Plaça de can Trullàs de Granollers

Publicat el per
Respon

El Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural és un instrument de planificació específica dels espais naturals i elements botànics d’interès municipal que pretén conservar-los, protegir-los i divulgar la seva existència educant els ciutadans en el seu respecte i gaudi, dins el cas urbà de Granollers.

Dins d’aquest pla, estan inclosos els Lledoners de la plaça de Can Trullàs en el municipi de Granollers, situats propers a l’Església i al centre de la ciutat.Son uns magnífics Lledoners que és van salvar al fer-se la reordenació de l’espai i d’un aparcament subterrani allí existent.Com esta en el centre de la ciutat, es un lloc de pas, de mercat, on hi ha gent que descansa en els bans existents i gent gran que veu passar moltes hores en aquesta plaça.Crec que va ser una bona decisió per part de l’Ajuntament de conservar i protegir arbres dins del nucli urbà destacables pel be del municipi i ven valorada per la gent.Els Lledoners, estan formats per un de molt alt i l’altre, es un grup de varis Lledoners germans de soca.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé