Escultures i mirador del Mal Pas, estan a situades al costat del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la masia de Baulenes.
Les construccions estan fetes pel tipus d’estructura de pedra seca, no te cap medi de lligam, sol anar posant pedres fins a aconseguir les formes artístiques que l’autor ha volgut aconseguir.
A l’esquerra hi han unes escales que porten a un mausoleu amb columnes i 5 figures.
A la dreta trobarem la resta de figures.
Destaca la més gran, en un dels seus costat,
podem llegir “ Mirador”, per les vistes allí tant boniques…
I a sota, amb números romans “ MMXII”.
En la seva part de darrera, hi ha com un seient o trono, però no ho us seieu !!!.
Al costat hi ha com una escultura que ens dona la impressió d’una gran estrella de mar…
Cal destacar la seva part central, de tres nivell.
Per últim, i en el costat dret del límit, podem veure dos estructures mes petites,
en forma de piràmide circular, però són diferents.
Un petit muret delimita la zona on estan les escultures.
Podem contemplar des d’aquest “Mirador”,
la bellesa del entorn…
No toqueu les pedres… Respecteu les escultures !!!
Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.
És seguir la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.
És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.
Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.
Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.
De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.
L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.
Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.
En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.
En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.
Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.
És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.
Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.
El Mirador de can Salavert esta en el carrer Joaquim Roger s/n. de Castellterçol.
En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula
i una font de pedra.
En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó.
Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d’un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l’Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta
i les zones forestals del municipi;
i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé
Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del carrer Major està en aquest mateix carrer i a tocar amb el carrer Catalunya d’Osor.
La Font esta dins d’una estructura formada per 4 columnes i una mica de teulada, està regulada amb aixeta i l’aigua cau a una pica alçada del terra; a cada costat hi han seients de pedra.
En ocasions, generalment en els viaductes de les autopistes o altres vies, s’ha creat de forma espontània d’una vegetació que cobreix en especial les columnes.
Avui m’he fitxat amb un tram que passa pel municipi de Terrassa, està plena d’heures.
De fet, visualment queden prou be, en un espai tot de formigó.
El Rentador públic de Castelló d’Empúries, és una construcció del segle XIX, concretament va ser construït l’any 1863, al sector del Rec del Molí, i que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret.Hi destaquen les columnes toscanes, segles XVI o XVII, que devien formar part del claustre.S’integren a les galeries porticades que envolten al safareig, que té un brollador al mig. Aquest rentador esta construït gairebé triangular.Fora del Safareig, hi ha un abeurador allargat per els animals.
Recull de dades : Ajuntament de Castelló d’Empúries
fonts naturals, aigua, muntanya i més 