Arxiu d'etiquetes: desnivell

Parc de les Palmeres de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.

Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.

Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».

El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.

El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.

Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.

Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.

Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.

Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.

Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i

columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.

Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:

Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.

També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,

i un espai habilitat pels jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).

Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.

Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,

travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,

i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)

La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.

El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres

i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.

La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.

Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.

Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.

Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de vent de can Aixelà de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

Publicat el per
Respon

El Molí de vent de can Aixelà esta entre Can Aixelà i la carretera B-212 de Santa Margarida i els Monjos.

Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals.

A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s’accedeix per una escala de cargol que puja per l’interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics.

Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d’un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades.

Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d’aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.

L’entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Adaptació el Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Sèquia de Manresa i el seu pas per Santpedor

Publicat el per
Respon

L’any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d’emigrar a altres contrades.

La Séquia de Manresa, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n’inicià la construcció l’any 1339 i fou acabada l’any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d’1 m³/s.

En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós miracle de la llum.

La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria més importants fetes al Bages durant l’edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d’aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia.

La séquia té un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell. La captació d’aigües es fa sota el balç del castell mitjançant la resclosa anomenada “resclosa dels manresans”, de 250 metres, a Balsareny,

i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i arriba al Parc de l’Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de la ciutat.

En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny.

També s’hi poden trobar fites termeneres de la ciutat de Manresa, ja que tota la séquia pertany al terme municipal de Manresa.

La Séquia creua el terme de Santpedor per la part est, des dels plans de Santa Anna fins a la zona de Comabella. Durant segles, Santpedor va veure passar l’aigua de la Séquia pel seu terme sense poder-se’n servir.

Tanmateix, valent-se d’un petit buit legal, els santpedorencs en treien aigua per als horts i per a uns safaretjos veïns, però els manresans no sempre foren iguals de permissius.

De fet, la història de la vila és plena de conflictes i litigis per l’aigua de la Séquia entre el Comú de la Vila o la Comunitat de Preveres (que tenia terres a Claret) i els manresans.

El 1932 Santpedor obté finalment l’autorització d’utilitzar-ne el cabal per al consum dels seus habitants.

Es pot fer una bon passeig tot resseguin per la vora de la Séquia.

La Séquia de Manresa, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : 100 Cims- El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya

Publicat el per
Respon

Fitxa Técnica

Fermí Azcona Vilatobà (Autor)

Constantí Torres Bosch (Autor)

Joan Maria Vives Teixidó (Autor)

COSSETANIA EDICIONS

AÑO DE EDICIÓN: 2018

ISBN: 978-84-9034-796-6

EAN: 9788490347966

PÁGINAS: 396

COLECCIÓN: (CAT).AZIMUT TURISME

ALTO: 225ANCHO:

120IDIOMA: CATALAN

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat

Preu : 21,75 €

Sinopsis

Aquesta guia ofereix tot un seguit d’itineraris pels 308 cims que conformen actualment el catàleg dels 100 Cims de Catalunya. Es tracta de diferents muntanyes representatives de totes les comarques catalanes, que s’han escollit per les seves possibilitats panoràmiques, pel seu interès excursionista i per la seva importància geogràfica.

L’activitat dels 100 Cims, proposada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, té com a objectiu donar a conèixer el país i les seves muntanyes tot practicant l’excursionisme. Així, de cadascun dels cims es proposa un itinerari i se n’indiquen d’altres de possibles per accedir-hi.

La guia, estructurada per comarques, presenta els cims més emblemàtics de Catalunya, però també d’Andorra i de la Catalunya Nord, i n’indica, de cadascun, l’itinerari, la cartografia, el desnivell, la dificultat i altres característiques.

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Sentfores, municipi de Vic – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.L’entorn de la font està força ben cuidat.L’any 1999 l’Ajuntament  de Vic hi va construir  unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de  la  resclosa,  es  tracta  d’una  zona ombrívola  i  molt  humida  amb  acàcies  i molsa,en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.S’explica que la resclosa era propietat  del  Marquès  de  Cànoves  i  que servia  per  canalitzar  aigua  als  molins  del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.

També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Bonica de l’Hostalnou de Bianya

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us passo dos articles

Des d’Hostalnou de Bianya teniu que seguir amb el vehicle per la N-260, teniu de deixar la carreteraGIP-5222 a l’esquerra, seguiu algo mes d’un kilòmetre i a l’arribar al grup de cases de can Peiró i altres,cal seguir una petita carretera que va a diferents masies, al poc de creuar el pont sobre la Riera de Bianya o del Clot,cal deixar-la per una altra que us portaria a can Bonica i a can Poncet, esteu entre petits camps i boscos,al poc veureu a un costat del camí la Font de can Bonica.Us caldrà baixar un desnivell d’uns metres fins la mateixa font. El lloc actualment es net de vegetació.D’una paret feta de pedres de la riera, hi ha al seu mig un gruixut tub, quan hi ha aigua, cau a una gran pica de pedra rodona, que esta posada sobre un pedrís.Aquesta Font de can Bonica sembla que esta reformadai que fora una bassa antigament el seu conjunt.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Replegador de Setcases

Publicat el per
Respon

La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Sàbat de Gelida

Publicat el per
Respon

La Font de Can Sàbat, està situada en la part baixa de Gelida, concretament en el camí de can Sàbat, a l’altura del número 39.Està en una placeta enjardinada amb bancs per seure, és un lloc ombrívol que queda al costat dels habitatges.La Font de can Sàbat, va ser restaurada l’any 1998 pels propis veïns de la barriada i l’Ajuntament, cal pujar el desnivell que hi ha de la placeta a la font per uns esglaons.Disposa d’aigua natural que surt contínuament d’un broc d’acer i d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta de polsador sobre de l’anterior; l’aigua va a parar a una pica rectangular.Si ens fixem, hi ha per sobre de la font un cartell amb el seu nom.Sota a un desnivell  front la Font de can Sàbat, hi ha una bassa antiga de rec. Tenim en aquest carrer un bon mirador, on destaca la autopista, camps, bosc i la silueta de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Parc de la Font del Racó de Barcelona

Publicat el per
1

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

  • conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
  • convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé