Dipòsit de la plaça de la Coma de Sant Esteve Sesrovires

El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.

Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.

Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.

Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de La Coma de Sant Esteve Sesrovires

La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.

La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.

El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.

Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de can Xercavins de Rubí

La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.

La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.

Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.

A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.

Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda

Aquest  safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.

Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.

El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.

A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.

Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:

“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.

Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.

El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.

Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé

El Dipòsit de l’Aigua de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El Dipòsit de l’Aigua, està situat en camí de can Ros,

al costat del mur que separa la finca del carrer, en la Colònia Güell del municipi  de Santa Coloma de Cervelló.

Va ser fet completament en totxo

i durant l’any de 1895.

Va ser un dels molts dipòsits i pous que fornien d’aigua a tota la Colònia,

tant a la fàbrica com a les cases dels obrers i serveis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem: La Font de can Gelada de “ Romagues” de Joanetes

En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm,  us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa  direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.

Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.

Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,

deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra

i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,

on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.

Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,

passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,

passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,

tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.

La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua

 i cau a una pica rectangular.

L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.

Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.

Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.

Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre i dipòsit d’Aigua del carrer Transversal de Terrassa

Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit  és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :

https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/

Text i Fotografies : Ramon Solé