Arxiu d'etiquetes: escut

Avui coneixerem: La Font de la Pubilla de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural

Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.

Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font de la Vila de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
  • L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
  • La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
  • La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.

Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.

Observacions:

Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la plaça Camilo Riu de Begues

Publicat el per
Respon

La Font de la plaça Camilo Riu esta situada en el nord-oest de la Plaça Camilo Riu de Begues.

Font és un element integrant d’aquesta plaça, és una font feta d’obra en blocs irregulars de pedra calcària. L’aigua, canalitzada, raja des d’una aixeta, que cal accionar, dins d’una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d’amplada i una profunditat de 90 cm.

El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s’ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d’ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d’esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita.

A la part central de la paret del cos de la font hi ha l’escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francés, es veu el pi, símbol de l’escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.

Al centre de la citada Plaça, hi ha un sortidor i bassa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa : Oriol Vilanova

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa del sequiaire de Santpedor

Publicat el per
Respon

La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.

situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.

Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.

Hi ha un escut amb la data 1882.

Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.

En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.

La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.

La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.

Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.

Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Guarda Forestal de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Publicat el per
Respon

Per anar a aquesta Font del Guarda Forestal es molt fàcil, cal que us situeu en la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el quilòmetre 8 surt a la dreta una pista que indica : “santuari de Falgars”,

a uns 2,300 quilòmetres al costat dret i a peu de la pista cimentada està la Font.

Esta format per un mur d’obra que reforça la paret de la muntanya. Podem veure que el terra esta escalonat, per superar el desnivell. 

El broc està a una certa altura, i l’aigua cau a una petita pica rectangular.

A la dreta de la Font hi ha un cartell de fusta amb el seu nom. Sobre del broc l’escut dels Guardes Forestal i mes a l’esquerra en lletres grans “ Font del Guarda Forestal”.

Disposa d’una taula i bancs de fusta per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font de Salelles de Sant Salvador de Guardiola

Publicat el per
Respon

La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.

Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.

Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.

Pica

L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.

A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.

Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Josep de Moià

Publicat el per
Respon

L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.

És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Avui coneixerem: Les dues fonts de Saldes

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles

Vista del PedraforcaLa primera Font, esta en el carrer Joan Trasserra, on fa com una petita plaça i unes escales a dreta i a esquerra

i la Font esta al mig, es en front de l’església parroquial d’aquest poble,

te l’escut  de Saldes, a sobre de l’arcada de la font.

La segona Font, és en un costat de carrer Santa Bàrbara, on fa una placeta, amb unes grans vistes de les muntanyes properes,

l’estructura és feta amb rocs de riera, l’aigua cau contínuament a una vella pica, a sobre hi ha una petita escultura del Pedraforca, i una placa en record de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Serrat de Sant Hilari de Sacalm

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Serrat, es molt fàcil d’arribar, esta dins d’una illeta enjardinada del carrer del Serrat a l’altura del numero 50, del Barri del Serrat de Sant Hilari de Sacalm.

L’estructura de la font es senzilla un mur amb l’escut de la vila en relleu, a sobre el nom de la Font, i a sota dos aixetes de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular .

Disposa de dos llargs bancs per seure a banda i banda del jardí; un cartell ens informa de la Historia i altres dades del barri.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Publicat el per
2

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola