Arbres – Roures martinencs de la Font del Forn de Rajadell

Els Roures de la Font del Forn estan situats a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.

Arbreda de tres roures martinencs (quercus pubescens) de 20 m. d’alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d’alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament.

El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lòbuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps.

Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III.

Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s’hi arriba amb 4×4).

El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s’hi actuà tallant-ne una porció del troc de l’enfiladissa (2008).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de La Salut de Sant Martí Sarroca

Per anar a la Font de la Salut, cal sortir de Sant Martí Sarroca per el camí de l’ermita, a l’arribar el trencall a l’esquerra del camí de la Font de la Salut, us caldrà seguir tot recta,

fins arribar a una cadena,

seguireu per un camí estret de la dreta,

on cal passar per un pont de fusta en el cas si la riera portes aigua…

continueu pel camí que fa alguna pujada,

fins arribar a la Font de la Salut.

Aquesta font es molt senzilla, feta d’obra bàsicament de totxanes les parets, amb una teulada que fa que doni una sensació de recull. A la paret frontal hi ha una aixeta i l’aigua cau a una petita reixa del terra on desguassa; en el costat dret hi ha un seient.

Sobre la font, la imatge de la Verge amb el nen, on llegim: “ L’Artiga 24 de Setembre del 1961” (L’Artiga es la masia propera)

Sempre hi ha plantes i flors per les rodalies de la font.

En el racó esquer hi ha a terra un grup de bombones per si alguna persona vol emportar-se

l’aigua considerada molt bona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Costes de Font- Rubí

Per visitar a la Font de can Costes, cal sortir de Font-Rubí, per la carretera BP-2126 i desviar-vos per la carretera de l’Alzinar, on a poca distancia un cartell ens indica un camí a la dreta per anar a la font , tot abans d’arribar Bodega Miquel Jané,

us cal agafar un sender que porta a la riera del Romaní, veureu uns plataners a la dreta, on és situada la Font.

Actualment, esta seca, una llàstima…

En l’explanada de mes a l’esquerra es troba un pou,

I algo més enllà, una bassa.

Es una terra que necessita tenir aigua per les feines de la vinya.

Us passo dades sobre la antiga finca i la font:

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Verge de Montserrat III de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès

Aquesta Font de la Verge de Montserrat III, està adossada en la paret exterior d’un edifici del carrer Padró número 14 de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.

Font senzilla d’obra fetes de totxanes, on a sobre de la aixeta polsador ( actualment esta sellada), hi ha una imatge en rajoles de la verge de Montserrat i el nen Jesús.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font de la Verge de Montserrat II de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès

La Font de la Verge de Montserrat II, està adossada en la paret exterior d’un edifici del carrer de Sant Salvador número 3 de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.

Font senzilla d’obra fetes de totxanes, on a sobre de la aixeta polsador hi ha una imatge en rajoles de la verge de Montserrat i el nen Jesús i al fonts la Muntanya.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Vilapou d’Olesa de Montserrat

Per arribar a aquesta Font de Vilapou, cal fer ho pel carrer dels Tintorers que passa per la Zona Industrial de Vilapou, seguirem entre cases i conreus,

fins arribar al camí de Vilapou, concretament a la dreta del carrer i a un cert nivell mes alt, on una explanada amb uns destacats plataners que indican on esta la Font.

Cal baixar unes escales per arribar a la font.

Esta feta de maons, una reixa tapa una allarga i gran pica.

Prové l’aigua d’una mina, es de gran cabal d’aigua tot l’any, inclòs en èpoques con l’actual any.

Antigament hi havia una bassa o safareig a la seves rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Visitem : La Font de Sant Pere d’Olesa de Montserrat

Església de Sant Pere Sacama

Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,

abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.

Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.

Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.

Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.

Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,

Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.

Esta en un lloc molt solitari dins del bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou i Font de Santa Oliva d’Olesa de Montserrat

Aquest Pou i Font  esta situat en el carrer Santa Oliva a tocar d’una paret d’una casa en Olesa de Montserrat.

En un cartell allí situat ens donant a conèixer.

Interiorment hi ha un motor que fa pujar l’aigua subterrània,

En un costat podem veure la font de metall.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Arbres- Els Pins centenaris de la Font de can Mas de Piera

Per anar a als Pins de la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, en el trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.

A poca distancia i a la dreta a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins,

en la paret que delimita la finca, trobareu la Font Nova de can Mas.(Que us vaig presentar el diumenge passat)

Aquest Pins, es destacant, per tindre una gran alçada i corpulència,

tots tenen un punt comú, i és una certa curvatura que donat el vent de dècades que els ha anat inclinat.

Si no estigues al costat de la carretera que porta a la Urbanització de can Mas, semblaria que estem a un bosc antic de…..

No seria el mateix aquest paratge sense aquest grans Pins.

Text i Fotografies: Ramon Solé