Avui destaquem : La Font dels Barbers de Riudaura

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.

El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.

Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,

en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.

El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,

passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues

desprès d’una  pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.

Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,

així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.

Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,

no és d’un gran volum d’aigua.

Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,

l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.

Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Historia del Parc de la Font de la Vaca de Caldes de Malavella

La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.

Us passo dades Històriques :

L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.

La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.

El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.

És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.

Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.

A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.

El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.

El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.

La Font de la Vaca és  una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era fa mes de trenta anys en rere, la Font de Sant Bartomeu de Covildases de Vidrà ?

Vidrà és un municipi amb moltes fonts, moltes d’elles a prop de les antigues masies.

Un exemple, tenim en la masia de Sant Bartomeu, molt allunyada del centre d’aquest petit poble.

Un camí apte per vehicles, no massa ample, us porta directament, tot anant paral·lels en moltes ocasions per la riera de Vila Vella, i passant pel costat de l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases, i si seguiu tot recta us porta el camí fins la Masia.

A prop i sota del camí que porta a la molt coneguda Font de Tornadissa i  Puigsacalm, hi ha la Font de Sant Bartomeu, amb una estructura de pedra, i al seu interior l’aigua dona a una pica allargada que servia també, com abeurador del bestia.

Fa molts anys que no hi he tornat a aquesta font, si algun seguidor del blog, em pot confirmar el seu estat actual o enviar foto, us ho agrairé !

Text  i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font de la plaça de la Verge de Montserrat de l’Hospitalet de Llobregat

A la plaça de la Verge de Montserrat  hi ha una font que es creu que pot ser de mitjans del segle passat.

L’aigua surt d’una aixeta polsador  situada en la boca d’una cara de lleó,

l’aigua cau a una pica elevada del terra i te una part arrodonida.

Està pintada a dos colors.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Millores en la Font de la Cadernera de Manlleu

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.

S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.

És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.

A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.

Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.

D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera

Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.

Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de La Saleta de Centelles

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es c-3.jpg

Per anar a la Font de La Saleta us cal seguir la pista rural que va des de Centelles a l’Abella – Sant Martí de Centelles,( o viceversa).

Una vegada que heu passat pel veïnat de la Saleta trobareu la font a mà dreta i a peu del mateix camí.

L’aigua surt d’un tub adossat a la paret de la muntanya, sol rajar amb mes o menys cabal tot l’any,

cau a terra  i segueix  uns metres per una petita canal, fins una bassa situada a poca distancia que serveix com a reserva d’aigua per les ADF. en cas d’incendi forestal.

En un costat disposa d’unes gran pedres que fan de seient,

uns allargats arbres li donen ombra, es un racó molt tranquil.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-11.jpg

Text : Ramon Solé – Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.

Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.

Agraïm molt aquestes comunicacions.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

La Font de Sant Pere està situada a la cantonada de la plaça de les Glòries Catalanes amb el carrer Sant Pere al barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Com podem observar va ser construïda l’any 1985 pels veïns del barri. És d’aigua de la xarxa municipal.

Situada en un frontal de pedra, una aixeta regula l’aigua que va a parar a una pica, en un costat hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. Devan la font hi trobem un lledoner monumental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Muç de Rubí

Castell de Rubí

Des de l’aparcament de l’Escardívol, creuarem a l’altre costat de la riera de Rubí, pel carrer de Cadmo, travessarem el pont per davant del Monument a la Rierada i ens dirigirem cap al Castell d’allí cal girar a la dreta i, seguint el carrer del mateix nom, fins arribar a un carrer asfaltat, el camí de Sant Muç, a la dreta hi ha el

Pont i Aqüeducte de Can Claverí.

A l’esquerra prendrem el carrer del Pont de Can Claverí i ascendirem fins al pont i Aqüeducte que creua la via cap a Sant Muç. Al cap d’uns 250 metres, a l’esquerra, trobarem la masia de Can Ramoneda.

Ermita de Sant Muç

Al poc, un cartell a l’esquerra  ens informe d’on esta situada l’ermita de Sant Muç, amb una fotografia antiga de la font.

Una vegada allí, cal a peu anar pel camí de l’esquerra que fa una certa baixada, fins que veiem a pocs metres a l’esquerra unes escales de fusta que porten directament a una explanada,

on hi ha la Font de Sant Muç.

Aquesta Font estava abandonada, va ser recuperada durant l’any 2012, gràcies a gent voluntària van arranjar la font, així com la bassa.

No obstant, no disposa d’aigua natural, que és una llàstima !.

Us passo informació sobre una actuació realitzada el juliol del present any de l’entorn de la font de Sant Muç:

Cal destacar que altres fonts properes, tampoc des de fa anys disposen d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé