Arxiu d'etiquetes: Font

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Publicat el per
Respon

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dedicada al Doctor Furest a Sant Pol de Mar

Publicat el per
Respon

Modest Furest i Roca, va néixer a Sant Pol de Mar, el 20 de febrer de 1852, en el si d’una família de vocació marinera.Us passo la Biografia sobre el Doctor  Modest Furest i Roca :

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE
A finals del segle XIX i principis del segle XX, Sant Pol de Mar va voler dedicar una Avinguda al Dr. Furest que va ser a prop de la mar, va des de l’estació fins el lloc conegut com La Punta, us passo informació de l’Ajuntament de Sant Pol al respecta :

https://santpol.cat/turisme/patrimoni_drfurest

Avda. Dr. Furest a principis s.XX

Al costat del pas a nivell de l’estació del tren, hi ha un jardí amb arbres de morera, allí hi ha la moderna Font del Dr. Furest.Esta feta de totxos fent una semi circumferència la paret , disposa d’una aixeta de botó i l’aigua cau directament a una reixa al terra per desguassar. Es aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Complementat amb Postals Antigues

 

Una Font al mig d’un carrer en El Masnou

Publicat el per
Respon

Efectivament, avui us presento una font d’aigua de xarxa pública, molt coneguda en El Masnou; perquè és coneguda?, és que esta al mig del carrer Gaudí al costat del número 49.Fitxeu-vos quina pendent fa aquest carrer, que ja fa anys varen posar unes baranes per ajudar a la gent. Evidentment, no hi passen vehicles de cap tipus, es un carrer peàtonal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El parc de Can Mulà de Mollet del Vallès

Publicat el per
Respon

El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia  la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.Can Mulà  té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.

 

Recull de Informació :  Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font dels Pescadors de Montgat

Publicat el per
Respon

La Font dels Pescadors està dedicada a ells, als pescadors de Montgat.Aquesta Font és situada al mur d’una casa, de la part mes antiga de Montgat i a la vegada mes maca amb la majoria de les cases pintades de Blanc i Blau, concretament en el carrer de l’Església, entre la plaça de Sant Joan i el passatge Can Brunet.Perquè surti aigua pel broc, cal polsar un boto situat en la paret de la pica.De munt de la Font hi ha un relleu representatiu al pescador, la barca de pesca, l’escut  i el túnel de Montgat.En cada costat de la Font hi ha un seien de pedra amb un ribet de rajola blava. Tot el conjunt és pintat de Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Publicat el per
Respon

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

Publicat el per
Respon

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Casa de l’Ardiaca, esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1 en el Barri Gòtic de Barcelona.Cal pujar unes escales per entrar i sereu el pati porxat, amb una Font Ornamental situada al centre, on hi ha plantada una palmera des de finals del segle XIX, que ja vàrem fer referencia en un article fa poc temps.Aquesta Font  te la particularitat quan arriba el dia de Corpus Cristi (60 dies després del Diumenge de Resurrecció) se celebra el tradicional “l’ou com balla” , que consisteix en decorar la font amb flors i fruites i en posar un ou en el seu sortidor; l’ou no es cau i dóna voltes, balla amb l’aigua.Aquesta tradició no es celebra únicament a la Casa de l’Ardiaca, sinó també en altres esglésies o edificis de Barcelona amb claustre o pati i font, com la Catedral de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.Quan estigueu front La Font de La Casa de l’Ardiaca, notareu una sensació de frescor.

 

Dades generals : Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig : Rentador, Abeurador i Font de Torre de Tamúrcia

Publicat el per
Respon

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l’antic terme d’Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.Entre 1812, a ran de l’aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, La Torre de Tamúrcia formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s’uní a Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Llastarri i els Masos de Tamúrcia. L’antic ajuntament de la Torre de Tamúrcia incloïa el poble de Torogó, i en algun document també consten els Masos de Tamúrcia dins del seu terme jurisdiccional.Trobem l’antic Safareig que a la vegada es abeurador i font del poble, ven habitual amb pobles de muntanya.Tot el conjunt es molt antic, tal com podem veure en la seva estructura, per ho, molt ben conservat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

De vacances a : La Pobla d’Arenós de Castelló

Publicat el per
Respon

Foto de Viquipèdia

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i visitar el poble de La Pobla d’Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l’Alt Millars. Limita amb Cortes d’Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Foto de Viquipèdia

Te 4 Nuclis de població : La Pobla d’Arenós, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona i repartits en el municipi 9 Monuments religiosos :

  • Ermita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVII.
  • Ermita dels Àngels.
  • Ermita de Loreto. Del segle XVII.
  • Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes)
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle XVIII.
  • Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
  • Església parroquial de La Pobla d’Arenós. Del segle XVI

Camps d’Arenós (en castellà, Campos de Arenoso) va ser una població de la comarca de l’Alt Millars, al País Valencià. Va desaparèixer durant els anys 70, deshabitat primer i posteriorment anegada per l’aigua de l’Embassament d’Arenós.Us aconsello visiteu el safareig dedicat a la Verge de Loreto,on el seu costa hi ha la Font.També, en La Monzona, trobareu la Font amb varis brocsi el seu Safareig públic.Les fonts naturals, les mes fàcil d’arribar i properes al poble, son :

  • La Font de La Viñaza, que cal entrar com si fora una cova fins a dins on hi ha la font.
  • La Font de La Casilla, font típica de muntanya.
  • La Font de La Salut, un lloc tranquil a l’ombre dels pins amb bancs de pedra.A Montanejos podeu tindre allotjament, així com gaudir de les aigües del Balneari, ja vàrem dedicar fa uns mesos un article a aquest Poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé