La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font a Benabarre (Osca)

L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font, estan situades  a prop de Benabarre (Osca) , en un paratge natural que és molt freqüentat per la gent de les rodalies, a condicionat com una àrea d’estada.És un Ermitatge de planta octogonal amb uns arcs de mitja punta i sobre columnes, cobert  amb un capitell en forma de teulada amb llosetes de pissarra.A dins i al centre de l’ermita hi ha un pou amb abundant aigua que surt a l’exterior  per las boques de dos caps de bou de bronze, hi ha la inscripció de 1865.L’aigua cau a dos petites piques comunicades entre si. I desprès va a parar a una basseta no massa gran, per que la gent pugui rentar-se els peus per guarir d’alguna malaltia.Us passo la Llegenda de San Medardo i la Font :

Leyenda de San Medardo

“ En un breviario antiquísimo de la Iglesia Mayor de Benabarre, consta que las reliquias de San Medardo fueron dejadas por el emperador Carlomagno. Parece ser que en alguna retirada fueron escondidas bajo tierra en un lugar del valle de Linares para evitar que fueran profanadas por la “impiedad” de los bárbaros y la posterior ocupación del país por los árabes.Cerca del valle de Linares había una masía, llamada entonces “de Pudiola” (actualmente Mas de San Vicente, por haberse hospedado en ella San Vicente Ferrer en sus correrías apostólicas entre los años 1350-1419). Desde aquella masía “de Pudiola”, acudía todos los días un buey que, cuando le quitaban el yugo y lo dejaban suelto después de trabajar, se llegaba al valle de Linares a escarbar en un lugar concreto. Intrigados por el comportamiento de la bestia, sus dueños decidieron terminar lo que el bovino no acababa, hallando una arqueta de madera que contenía los restos de San Medardo.Sin tocarla, avisaron a los monjes de San Benito que vivían en el convento de Linares, cerca del lugar. Los monjes trasladaron la arqueta al santuario de Santa María de Linares, mientras que en el lugar del encuentro apareció un hermoso manantial. A la vista de tal prodigio, se nombró a San Medardo patrón del pueblo.En el lugar donde se encontraron las reliquias se construyó la actual ermita con una artística verja rodeando el mismo manantial.

Dicho manantial se conserva dentro de la ermita y su caudal sale al exterior por las bocas de dos cabezas de buey de bronce.”A banda de la Llegenda,  hi ha gent de la zona que atribueix el caràcter miraculós de qui toques el pany de l’ermita, podrà recuperar la fertilitat perduda.

Si per Vacances esteu per Osca, no deixeu d’anar-hi !

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem Safareig : Les diferents parts mes habituals d’un safareig o rentador públic o privat

La part fundamental i/o bàsica, és la procedència de l’aigua, pot ser d’un riu o riera que conduïda per una canal arribi al rentador ; el mes freqüent , és que sigui d’una Font , Mina o Pou, que per canalització ens farà arribar l’aigua al rentador o safareig.El punt de sortida a l’exterior pot ser un broc gran de pedra.L’aigua pot anar directament al safareig o, a una, dos o mes piques i d’aquestes al safareig.Un safareig pot ser rodó o rectangular, i disposar  d’un o varis compartiments, segons el nombre de gent que anava a rentar-hi.En algun cas, també disposava d’un compartiment mes petit dins o separat del safareig gran, per rentar-hi la roba dels malalts.Una part essencial, es trobar unes lloses inclinades cap l’interior del safareig, per poder posar la roba per estovar-la amb el picador i el sabó i l’aigua bruta, no caigués a sobre de les bugaderes.En alguns casos per evitar el sabó i l’aigua bruta anés a parar a dins del safareig, disposava d’un canaló, que conduïa a fora del safareig i a un desguàs, i des d’aquest al riu o la riera.Per buidar del tot o parcialment un safareig, es feia a ma i a traves d’una palanca i s’estirava cap a munt, feia funcions de tap en el desguàs de dintre del safareig, podia tindre un o mes, segons el seu temany.En algun cas,  veurem que disposa adossat a la paret del safareig d’un esglaó per posar-se les bugaderes a un nivell i arribar així a l’altura necessària i treballar millor.En altres, és tenien de posar de genolls  per poder rentar la roba.

Per últim, en molts safareig, tenen una teulada, en el cas de pluja, poguessin rentar-hi la roba les bugaderes sense mullar-se.En pobles mes grans els safareig estava dintre d’un recinte amb parets, podent tindre mes d’un safareig dins del poble o població repartits en les barriades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Repartidor d’Aigua carrer Mare de Deu de Núria en Ocata del Masnou

En altres articles hem comentat els diversos Repartidors d’Aigua en El Masnou i el seu funcionament; avui us faig arribar un en Ocata, que està situat en el carrer de Mare de Deu de Núria, front el número 3d,  amb cantonada carrer Sant Bru.Actualment, no està adossat com els altres al mur d’una casa o finca, aquest esta situat a una cantonada on hi ha un petit aparcament per a motos.En aquest cas, te la particularitat, que en la seva base hi trobem una font amb una pica no massa gran.També, disposa a nivell de carrer una porta metàl·lica per entrar a dins.Així, també, a dalt una portella per on es pot accedir per controlar la repartició de l’aigua.De fet és una Torreta – Repartidor ben curiosa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font al bell mig de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona

33857095_01La plaça de Sant Felip Neri, està a prop de la Catedral de Barcelona, és un lloc molt tranquil donat que esta en zona peàtonal i sols dos estrets carrers accedeixen, el de Sant Sever per un costat i pel l’altre, el de Sant Felip Neri.dscn8421_01Al centre de la plaça hi trobem la Font, forma una petita bassa  octogonal, en el seu interior hi ha rajoles de color verd i blanc i en la seva part central, està ubicat un pedestal,  on en el seu de munt surten quatre tubs d’aigua, que cauen a una pica rodona.dscn8422_01De fet la Font és mes aviat decorativa, donat que no és pot beure l’aigua.dscn8424_01A sobre seu, van posar una estàtua de bronze no massa gran d’un noi estudiant, obra del escultor Josep Miret. És diu que al poc temps durant una nit va ser robada l’estàtua.dscn8580_01Podem veure en la paret que dona a l’entrada de l’església les senyals que presenta i que s’ha volgut deixar com a record de les víctimes mortes el dia 30 de gener de 1938 duran la Guerra Civil i que van ser un total de quaranta i dos, algunes d’elles nens /es.dscn8423_01

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Fonts i Pous en la vella ciutat de Badalona

Us he fet en els últims mesos una visita a diverses fonts d’aigua de xarxa situades en places i carrers de la part antiga de la ciutat de Badalona, per ho que son destacades per la seva antiguitat i amb una estructura bonica amb ceràmica i altres elements decoratius  que les fan úniques i també, de les Fonts d’Aigua Natural situades en el municipi.dscn8073_01Avui veurem algunes fonts i pous que he cregut que també tenen el seu al·licient :

Fonts Urbanes

Les podem trobar en varis carrers o places de la ciutat, un exemple és en el carrer de Santa Madrona, és de estructura metàl·lica, dscn5091_01amb dos o mes aixetes i amb l’escut de la ciutat de Badalona.dscn5092_01Una Font que no hi és dscn5093_01Estava situada en el carrer Santa Madrona amb el carrer d’en Prim, actualment no hi es la font, sols queda com a monument la part ornamental que es un pedestal i unes figures de dos nens jugant.dscn5094_01Carrer de la Riera d’en Matamoros

Un carrer que dona al carrer de Santa Madrona, tot recordant a la Riera.dscn5097_01Pou del carrer Sant Llorens dscn4786_01Situem-nos a l’Avinguda Martí Pujol, a la cantonada amb el carrer Sant Llorens, trobarem una casa molt antiga, sobresurt de la paret un antic pou, que deuria ser amb el que és subministraven aigua per aquella finca.dscn4787_01 Actualment esta totalment tapiada tant la casa que amenaça runes con el Pou.dscn4788_01Pou del carrer de la Quintana Altadscn5109_01Situat dins d’una antiga finca d’aquesta carrer de la Quintana Alta, números 28  – 36, de la part vella de Badalona. dscn5110_01Esta pintat de blanc recordant  una estampa d’Eivissa.dscn5111_01Amb tot aquest mostrari que us he fet, crec que queda mes completada la visita en general de Fonts i Pous existents a Badalona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Natura Viva

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Font dedicada a una artista, Carmen Amaya, en La Barceloneta de Barcelona

barceloneta00027_01Aquesta Font va ser dedicada  a Carmen Amaya, està situada en la plaça de Brugada i  dona l’esquena al Passeig Marítim en la Barceloneta, obra de l’escultor Rafael Solanic.barceloneta00026_01Va ser inaugurada durant l’any 1959.font-carmen-amaya_01I va ser restaurada per l’Ajuntament , l’any 2011, donat el seu estat de deteriorament.IMG-20160814-WA0003_01L’Aigua quan surt pels tres brocs metàl·lics, no es apte per beure, així esta indicat per medi d’un cartell.IMG-20160814-WA0002_01Us passo l’enllaç dels actes commemoratius portats a terme per els veïns de la Barceloneta, el juliol de 2013, en aquesta Font :

http://lesveinesdelabarceloneta.blogspot.com.es/2013/07/la-font-de-la-placa-brugada.html

IMG-20160814-WA0004_01Per últim, aquí teniu un resum de la vida de Carmen Amaya :

http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/PETJADES-DECARMEN-AMAYA_0_934706530.html

Somorrostro-1960-Font-Carmen-Amaya.Sols dir que en la plaça hi trobarem una font amb aigua de xarxa.

Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

Poema – Les Muntanyes

DSCN5468_01A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m ’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.CAM00939_01

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.IMG-20160213-WA0003_01

Jo de la timba l’ànima profunda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.CAM01018_01Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimava en llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriaves mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
naixé en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.DSCN2445_01I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.DSCN5793_01Camprodon, 1901
Autor : Joan Maragall

Voleu saber mes de l’Autor, consulteu a :

http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Maragall.html

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé