Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.
Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.
Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,
curiosament l’arbre es manté viu.
És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.
.Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador: Albert Bosch
Per anar a L’Alzina de la Font de la Rovira, millor es accedir per el camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
Cal seguir del camí a vall fins la Font de la Rovira.
És un exemplar d’alzina molt destacat per les seves dimensions.
Creiem que el tronc va quedar en part al construir-se el mur de contenció i protecció de la font.
Per tant, no hi podem veure el tronc que deu ser gruixut,
Però si te tres grans i gruixudes branques, amb gran capçada.
Una d’elles descansa sobre una paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquest grup de Plataners esta al costat de la tercera Sèquia de la Canal d’Urgell dins del municipi de Bellvís,
paral·lel a la pista rural que porta a El Poal, Els Arcs, entre altres pobles.
Aquest grup de Plataners estan molt junts, per tant l’ombra que tenen a l’estiu, fa que no passin els rajos del sol,
també, amb la Sèquia que passa entre els plataners, fa que es mantingui un espai fresc.
La majoria dels planers, són de tronc alt i gruixut,
Amb branques altes i en general en bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.
Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,
Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.
Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.
Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.
A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Plataner de can Coll està en un costat de la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, poc desprès de haver passat per la masia de can Coll, a la dreta.
És un gran plataner, amb un tronc molt gruixut,
amb branques altes i tirant cap a munt.
Llàstima que no hi hagi un banc o seient, perquè a la seva sombra a l’estiu es deu d’estar molt fresc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Si aneu per la carretera C- 1415ª de Castellar del Vallès a Terrassa, podreu observar molts d arbres corpulents i /o destacats, d’aquests molts són plataners i pins.
Avui un presento un pi situat al costat de la citada carretera front l’entrada a Clasqueri o Castell de Castellar.
Te un tronc molt gruixut en un bon ramatge i destacat per la seva alçada.
Llàstima que sempre al seu rodal hi han deixalles.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font d’en Casellas, us cal que des del centre de Santa Coloma de Farners, us dirigiu pel passeig Sant Salvador travessar el pont que salva la riera i entrar al parc de Sant Salvador,
cal seguir el passeig arbrat que arrenca per la dreta, passareu pel costat de la Resclosa, seguiu i a poca distancia trobareu unes escales de pedra que us baixen a la Font Picant, que ja us vaig descriure fa temps.
Seguiu un camí al costa d’aquesta Font fins a una bifurcació;
tot agafant el camí de la dreta que fa baixada a poc abans d’arribar a la riera, s’acaba la baixa i és a mà esquerra on esta situada la Font d’en Casellas.
La font es troba a un nivell baix d’una paret d’obra,
curiosament l’aigua s’emmagatzema en una petita cisterna,
i surt per un gruixut tub que cau al terra formant un petit vasal.
Podria donar-se el cas que la pica estigui enterrada sota d’una capa important de terra i fulles.
Podem tornar pel mateix camí.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,
Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,
a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.
En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,
A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,
aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.
Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.
Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.
Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.
En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.
La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.
Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge
i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 