A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de seu,
sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera,
proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes jornades…
Cal posar als jardins el menjar i aigua.
Podeu penjar voles preparades de grassa amb aliment inclòs.
Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.
Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.
Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.
Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,
pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors.
Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.
És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.
El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.
Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,
amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,
i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.
Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,
i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.
Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:
El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.
Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.
Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.
El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.
Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.
Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.
Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.
Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.
Granja Soldevila és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.
En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.
Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.
Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.
Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.
Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
En èpoques passades, molt poques cases disposaven d’aigua corrent.
Tot i els esforços que suposava la feina de rentar la roba: anar i tornar del rentador amb el pes de les peces, el fred i la humitat de l’hivern… els rentadors públics van permetre a les dones de tenir un lloc on poder rentar setmanalment la roba.
El Safareig de Corts es va construir a inicis dels anys trenta del segle XX i dones del poble el van utilitzar fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.
Situat al costat del torrent del Remençà, s’havia anomenat el rentador de Can Ballau.
En altres ocasions m’he referit a la Font de la Blada de Castellterçol, però avui us voldria presentar les seves “Llàgrimes gelades”.
A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents, es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona, sobre tot com les que podem veure en la Font de la Blada.
Us passo les imatges fotografiades aquest passat diumenge :
Els arbres i vegetació en general poden estar exposats a les inclemències dels efectes de l’hivern, com gelades, boires prolongades i grans nevades, arribant a posar en perill la seva existència o produir danys importants.
De l’enciclopèdia.cat llegim en “ L’hivern silenciós “ :
A les boscanes decídues l’hivern és l’estació més tranquil·la, l’època de la quietud i el silenci. El bosc descansa en molts sentits i de diferents maneres; la majoria d’ocells han migrat i la seva xerradissa sorollosa s’ha aturat fins a la primavera. Molts mamífers, amfibis i rèptils entren en una fase de letargia o hibernació i pràcticament sembla que hagin desaparegut del bosc.
Els insectes i altres artròpodes moren, o bé passen l’hivern en estat letàrgic o en forma de larves o pupes immòbils. Fins i tot les llavors entren en una fase de letargia: tot i que podrien haver germinat en el moment de madurar i caure, retarden la germinació fins a la primavera per diferents mètodes.
Els arbres i els arbustos es troben inevitablement exposats al fred i a altres condicions adverses. Les plantes herbàcies, en canvi, passen l’hivern en forma de llavors, de bulbs o de rizomes i d’aquesta manera eviten els rigors de l’estació: les llavors sota la virosta, i bulbs i rizomes sota terra.
Per a arbres i arbustos, l’estació freda comporta el risc addicional de la possible formació de glaç als teixits de les seves parts aèries, que pot causar la mort del vegetal, bé per deshidratació i danys físics causats per la formació de cristalls de glaç, bé per alteracions en l’estat col·loïdal del citoplasma cel·lular o en la permeabilitat de les membranes plasmàtiques a baixa temperatura.
Els mecanismes destinats a prevenir aquests danys constitueixen un procés anomenat enduriment, l’única manera de resistir amb eficàcia les glaçades.
En aquest procés se succeeixen diferents fases: en primer lloc un pre-enduriment, que es dóna quan la temperatura encara és per sobre dels 0°C, i comporta un ràpid increment de la concentració de sucres en els sucs cel·lulars.
L’enduriment pròpiament dit es produeix durant la primera setmana de glaçades, al final de la tardor, quan la temperatura se situa entre els -3 i els -5°C. Comporta canvis en l’estructura col·loïdal del citoplasma cel·lular (principalment reduint el contingut d’aigua) i en la permeabilitat de la membrana plasmàtica, cosa que assegura que no es produeixin danys cel·lulars per formació de cristalls de glaç i permet a la planta suportar temperatures de fins a -30°C.
La fase d’enduriment final incrementa la resistència a la congelació i les parts aèries de la planta esdevenen pràcticament inactives.
En condicions de laboratori, s’ha comprovat que es pot sotmetre una planta a congelació amb nitrogen líquid a -196°C sense que es formin cristalls de glaç i es pot invertir el procés de vitrificació o congelació absoluta sense dany si es descongela la planta de manera adequada, pas a pas. Les arrels, que mai no es veuen exposades a l’acció del fred com les parts aèries de la planta ni han de resistir inclemències tan extremes, sempre es mantenen poc o molt actives i constitueixen una reserva important de saba i de substàncies nutritives que es podran utilitzar durant la següent estació de creixement fins que les fulles puguin reprendre la seva activitat sintetitzadora.
Les espècies acomoden els seus processos d’enduriment a la temperatura de les regions on viuen. El roure pènol (Quercus robur) i el plàtan fals (Acer pseudoplatanus), per exemple, són molt més resistents a la congelació que altres espècies dels gèneres respectius pròpies de zones més occidentals d’Europa, de clima menys continental…
…Més avall, sota la neu, l’activitat al sòl s’ha reduït però no s’ha aturat del tot. Les fulles caigudes van desapareixent, consumides i digerides per cucs, bacteris, fongs i una miríade d’artròpodes, que al seu torn serveixen d’aliment a musaranyes (Sorex, Crocidura, Blarina) i talps (Talpa, Mogera, Parascalops, Condylura). Moltes de les llavors que han quedat mig colgades a la virosta són desenterrades, una darrere l’altra, pels ocells que es passen l’hivern al bosc i per petits mamífers com ara els talpons (Microtus, Eothenomys).
Hi ha ocells que emmagatzemen determinats tipus de llavors, com és el cas del gaig europeu (Garrulus glandarius), que té el costum d’enterrar aglans per menjar-se’ls a l’hivern i contribueix així, sense voler però ben activament, a la regeneració de les rouredes.
Els ocells i els mamífers de bosc que es mantenen actius durant l’hivern pateixen taxes de mortalitat elevades, sobretot en hiverns rigorosos durant els quals molts moren de fred o de gana. Per a aquests animals algunes espècies d’arbres i arbustos de les boscanes decídues que no perden la fulla a l’hivern, com ara els grèvols (Ilex) i el teix europeu (Taxus baccata), són particularment importants; els proporcionen refugi, sobretot als ocells i, en el cas dels grèvols, les seves fulles i llavors són una font d’aliment essencial.
D’Alerta Forestal, us passo una informació sobre, “ Les nevades a cotes baixes són més greus per als boscos” :
Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres
Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.
Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.
Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.
Sant Pere de Torelló
Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.
Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,
a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…
Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 