Arbres – Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona

Com cada dissabte dedico avui dos articles sobre Arbres

Podríem descriure aquests Jardins del Palau de Pedralbes més com un Parc,“Un dels jardins més senyorívols de Barcelona, tan afrancesats com angles, un punt romàntics i molt frondosos….”El cert és que endinsar-s’hi ens transporta a un temps en què la serenor i la majestuositat van ser elements determinants del paisatge.Si aneu, veureu Pins Blancs que sembla que arribin a tocar el cel.Per un moment, no sabreu si esteu en un jardí, en un conta de fades o en mig del Montseny… !En el conjunt del jardí hi ha molts arbres, com cedres de l’Himàlaia, grans exemplars de cedres de l’Atlas (Cedrus atlantica), a l’esquerra de l’entrada del parc,

i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d’encens (Calocedrus decurrens).Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d’Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis).També destaquen els til·lers (Tilia europaea) ,i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp).Dins d’aquests Jardins, cal destacar,  un Pi majestuós que ens encantarà sols veure’l, es un Pi Pinyoner, sembla que sigui el guardià del Jardí.Segur que si aneu o ja heu estat algun cop, us agradarà fer un bon tom pel Conjunt d’Arbres dels Jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona, sigui a qualsevol època de l’any…

 

Informació extreta : Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi dels Jardins de la Tamarita de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els jardins de la Tamarita se situen al passeig de Sant Gervasi, 47 – 49, al barri de Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.Als jardins de la Tamarita hi ha exemplars d’arbres molt singulars, com un Roure que té més de cent anys, es l’arbre més antic d’aquest jardí i que ja us vaig fer un article.Altres arbres com dos grans teixos que superen els deu metres, nombrosos xiprers i plàtans tots tenen una gran dimensió, però avui destacaria el Pi Blanc situat a tocar de l’antic Torrent del Frare Blanc, que passava pel la finca.Aquest Pi, te un tronc allargat  i esvelt que sembla que vulgui buscar els rajos de Sol.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull dels Parcs i Jardins mes destacats de Cardedeu

Son diversos dels Parcs i Jardins de Cardedeu, us passo imatges dels mes destacats :

  • Jardí can Serra
  • Jardí del carrer de Mataró
  • Jardí del carrer Girona
  • Jardí del carrer Rifanyes
  • Jardí de la Plaça de la Llibertat
  • Jardí en el Museu de Cardedeu
  • Jardins carretera de Dosrius
  • Parc de la Font dels Oms
  • Parc de la Penya
  • Parc de La Serreta
  • Parc dels Pinetons
  • Parc Pompeu Fabra
  • Plaça de Joan Amat
  • Plaça de Josep Casademunt
  • Rambla d’Ernest Lluch

Text i Fotografies : Ramon Solé

Plaça i Jardins de Joan Alsina en el Barri de l’Estalvi de Cardedeu

La Plaça i Jardins de Joan Alsina,  estan situats entre l’avinguda d’Eduard Corbella  amb el carrer de Ramon Llull, en el barri de l’Estalvi de Cardedeu.Es una plaça enjardinada, principalment pels seus laterals, i que disposa d’un antic quiosc de diaris i revistes.Però, el significatiu de l’article d’avui, son els jocs infantils, que estan especialment decorats,amb motius d’un Porc senglar, els diables de Cardedeu i una Llegenda…Per tant, crec que es necessari que us passi aquesta llegenda anomenada, del Verro per completar l’article d’avui :

També, us passo l’historia del Barri de l’Estalvi de Cardedeu, en aquest enllaç :

https://veinsdelestalvi.wordpress.com/historia-del-barri-lestalvi/

Podria ser que en la revetlla de Sant Pere, si aneu pel terme de Cardedeu us trobeu, amb diables, un Verro … i molt de soroll !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc dels Corbera de Llinars del Vallès

El Parc dels Corbera està situat entre la carretera C-251 amb el Passeig de Lluis Companys i les rodalies del mateix Castell dels Corbera de Llinars del Vallès.Es pot accedir pels diferents carrers indicats, però també, per un pont de fusta que passa per sobre de la riera de Giola i dona el Passeig de Lluis Companys.El Castell està situat en un petit turó, els jardins i arbres de les rodalies, ja us els hem comentat en varis articles.Però veiem que primer es va cedir a l‘Ajuntament  de Llinars del Vallès, la part mes baixa del terreny,per remolar-lo com a Parc municipal i un Espai destinat per gossos mes tard.Els arbres, son relativament joves, hi ha de varies especies, destacant els plataners, lledoners, desmais i alzines en la part mes alta que domina tot el Parc.Ben repartits, trobareu bancs de fusta o de pedra, alguna font d’aigua de xarxa,jocs per infants i adults,i cal destacar la font- sortidor que des d’arran de terra surt en forma de varis raigs intermitents, que fa a l’estiu la delícia de mullar-se als mes petits.Trobareu en un punt del Parc, un petit monument- recordatori de la X Fira del Món de Geganter , que es va portar a terme a Llinars del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé