La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.
Història del parc :
Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.
La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,
s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,
per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.
Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,
on es conserva l’antiga bassa.
Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.
Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Durant l’estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.
Avui us presento les fonts més destacades en els Jardins Artigas:
La Font del Lleó
La Font del Bou
La Cascada
Us recomano visitar tot el conjunt que forma els Jardins Artigas.
Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)
Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;
les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs i en algunes cases.
No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.
Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…
La Font del Sant, està situada a la sortida de Ripoll, direcció Campdevànol. S’hi pot anar des de la plaça de l’Ajuntament és a 11 minuts, pel Camí Ral, o per la carretera de Ribes.
Poc abans d’arribar a la Font, hi ha una zona enjardinada,
amb una bassa rodona al centre amb arbres i vegetació per les rodalies.
Disposa de seients de pedra en bona part del jardí.
Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,
a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.
Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.
A principis de l’any 2019, Granollers va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar a l’interior de la bassa.
També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.
Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :
A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.
Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi
Els Jardins de ca n’Arús estan en la Rambla de la Marina, 415 -427 de l’Hospitalet de Llobregat.
Els jardins de ca n’Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l’Avinguda del Carrilet.
El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d’aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer.
L’accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial.
Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada.
Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l’època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall.
Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l’aire, aporten frescor a l’estiu.
Alguns dels seus racons s’han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada.
El parc de Ca n’Arus obre del primer de maig al 31 d’octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d’abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda.
Recull del text : Diputació de Barcelona – Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 