L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,
amb unes normes bàsiques que us descric:
És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
S’ha de evitar baralles entre els animals.
Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.
Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.
Respecteu i seguiu els consells !!!.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)
Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.
Historia:
Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.
A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).
Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell
Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei, i que ja uns vaig presentar fa uns dies.
De fet, han deixat un bon espai com a jardins.
Podem trobar, taules, seients, amb algun arbre destacat, on hi ha un niu artificial per ocells.
També, hi ha una caseta de fusta que fa de petita biblioteca exterior, on la gent pot agafar i/o deixar llibres.
Es troba al passeig del Nard de Valldoreix, a l’extens pati d’una residència per a la tercera edat (antigament Hotel Rossinyol). El passeig del Nard és un carrer transversal a l’avinguda del Baixador, principal artèria que travessa Valldoreix.
La residència Rossinyol és davant del número 51 de l’esmentat carrer, l’alzina esta dins dels seus jardins, es por veure des del carrer,
on hi ha un cartell amb dades de l’arbre.
Dades descriptives:
Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,70 metres (a 0,90 m de terra).
Alçada: 16,1 m.
Amplada de la capçada: 18,50 x 19,70 m (amplada mitjana capçada: 19,10 metres)
Altitud sobre el nivell del mar: 144 m.
Temps enrere havia estat voltada de conreus, però avui dia resta engolida per l’extensa àrea urbanitzada de Valldoreix,
Imatge de l’alzina al costat de la piscina de l’antic hotel (TotSantCugat)
Primer la finca era un destacat Hotel i ara, es com residencia de la tercera edat.
Un llibre bellament il·lustrat amb els 60 ocells més comuns dels nostres jardins
Sabíeu que el falciot negre vola deu mesos d’una sola tirada, sense mai tocar terra, que la mallerenga de dentifica “cus” els seus nius amb fil d’aranya o que el xoriguer detecta els petits rosegadors gràcies als rajos ultraviolats presents en la seva orina?
Aquesta den presenta els 60 ocells més comuns dels nostres jardins, de les nostres ciutats i dels nostres pobles, els que es poden veure fàcilment a casa nostra. Recolzant-se en anècdotes reveladores o sorprenents, aquest llibre fa èmfasi en el que diferencia uns ocells dels altres i els torna únics.
Les il·lustracions de Sandra Lefrançois, que ha aconseguit captar l’essència i les expressions de tots aquests ocells, en permeten la dentificación.
L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.
Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.
A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.
Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.
Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…
El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3 de Corbera de Llobregat.
Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.
L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.
Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.
L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.
Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 