Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei, i que ja uns vaig presentar fa uns dies.
De fet, han deixat un bon espai com a jardins.
Podem trobar, taules, seients, amb algun arbre destacat, on hi ha un niu artificial per ocells.
També, hi ha una caseta de fusta que fa de petita biblioteca exterior, on la gent pot agafar i/o deixar llibres.
Es troba al passeig del Nard de Valldoreix, a l’extens pati d’una residència per a la tercera edat (antigament Hotel Rossinyol). El passeig del Nard és un carrer transversal a l’avinguda del Baixador, principal artèria que travessa Valldoreix.
La residència Rossinyol és davant del número 51 de l’esmentat carrer, l’alzina esta dins dels seus jardins, es por veure des del carrer,
on hi ha un cartell amb dades de l’arbre.
Dades descriptives:
Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,70 metres (a 0,90 m de terra).
Alçada: 16,1 m.
Amplada de la capçada: 18,50 x 19,70 m (amplada mitjana capçada: 19,10 metres)
Altitud sobre el nivell del mar: 144 m.
Temps enrere havia estat voltada de conreus, però avui dia resta engolida per l’extensa àrea urbanitzada de Valldoreix,
Imatge de l’alzina al costat de la piscina de l’antic hotel (TotSantCugat)
Primer la finca era un destacat Hotel i ara, es com residencia de la tercera edat.
Un llibre bellament il·lustrat amb els 60 ocells més comuns dels nostres jardins
Sabíeu que el falciot negre vola deu mesos d’una sola tirada, sense mai tocar terra, que la mallerenga de dentifica “cus” els seus nius amb fil d’aranya o que el xoriguer detecta els petits rosegadors gràcies als rajos ultraviolats presents en la seva orina?
Aquesta den presenta els 60 ocells més comuns dels nostres jardins, de les nostres ciutats i dels nostres pobles, els que es poden veure fàcilment a casa nostra. Recolzant-se en anècdotes reveladores o sorprenents, aquest llibre fa èmfasi en el que diferencia uns ocells dels altres i els torna únics.
Les il·lustracions de Sandra Lefrançois, que ha aconseguit captar l’essència i les expressions de tots aquests ocells, en permeten la dentificación.
L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.
Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.
A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.
Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.
Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…
El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3 de Corbera de Llobregat.
Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.
L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.
Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.
L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.
Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.
La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 