La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia:
Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),
amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.
Posteriorment fou propietat municipal.
Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,
és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.
Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.
La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.
Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.
La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre d’aigua de can Vallhonrat està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.
Historia:
Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)
Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.
Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
Des de Castellar del Vallès o Sabadell, podeu accedir al camí que porta a l’ermita de Tagores, allí passareu per davant l’entrada a la ermita i masia, i fareu un tom rodejant la finca i passant per una cisterna d’extinció d’incendis forestals.El camí es bo i ample, us recomanem que aneu a peu.En uns 400 metres el camí arriba a una amplia explanada, allí teniu de seguir per un camí que trobareu a la vostra dreta que es estret i de mal passar. ( no agafeu el camí de l’esquerra que baixa al riu Tort i no porta en lloc mes)Cal vigilar de no caure, degut que esta en molt mal estat,a uns 30 metres i a l’esquerra veureu un pal que us indica que esteu a la Font de la Torre de Canonge i altres itineraris.Mig tapada per la vegetació trobareu la bassai el tub on sortia aigua i omplia la citada bassa.Molts anys en rere, era molt abundant, era ple de petits horts per les rodalies i a les lleres del riu, com que el riu a penes baixa aigua o bona part de l’any es nul·la, aquests horts han sigut abandonats.Podeu seguir el camí, amb dificultat per la vegetació que hi ha en aquest tros, arribareu en pocs metres a la llera del riu Tort i si podeu seguir us portaria fins la seva desembocadura al riu Ripoll i a Sabadell.
El Molí de Vent de la família Súria, esta situat en els antics terrenys propietat d’aquesta família, avui en dia és un jardí obert al públic.
Cartell quan era nou
Aquest Molí de Vent, esta situat en la plaça que esta tocant al carrer del Doctor Rovira amb al carrer de Josep Anselm Clavé, de Castellar del Vallès.El Molí va ser construït durant l’any 1900, a petició d’Eleuteri Surià i Martí.
Cartell en l’actualitat
Tota l’estructura es conserva en bon estat. En la base hi ha una porta d’accés a la torre i a unes escales per pujar a dalt.Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara, totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat agrícola, on s’extreia l’aigua pel rec de l’horta.
En el conjunt de dependències de Torre Marimon de Caldes de Montbui, destaca La Torre, que és pràcticament cilíndrica.Aquesta Torre que dona nom a la propietat, és una reconstrucció de la primitiva que podria ser que exercia funcions de guaita i bada.La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets.Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s’obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra, que correspon a l’escala interior.A l’interior de la torre hi ha un depòsit d’aigua.
Adaptació al Text amb recull de dades i Fotografies: Ramon Solé
Aquesta Torre amb un gran dipòsit per contenir aigua d’us domèstic, son per atendre una bona part de les necessitats de la població de Caldes de Malavella, esta situada al costat esquerd, tot surtin de la població direcció Cassà de la Selva.Concretament , en la carretera GIV-6741, on fa una certa corba, hi ha la Torre i al seu costat un gran dipòsit, aquest a nivell de terra.Com veureu, està camuflat d’arbres per tot el seu perímetre exterior, prioritàriament son pins, perquè el dany visual i medi ambiental sigui mínim.Caldes de Malavella, en el seva capa freàtica es molt rica amb aigua, proba d’això que hi ha balnearis i plantes embotelladores que ja ens em referit varies vegades.
El Parc de can Borrell, està situat en l’Avinguda de Rivoli, 38, de Mollet del Vallès, la masia medieval de can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.Es va inaugurar com a Centre Cívic el 17 de juny de 2005. L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble: dotar la ciutat d’un equipament municipal per a les necessitats de la zona i, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.Cal destacar varis aspectes, la Torre que esta situada en un dels laterals de la masia, un contra fort en l’altra lateral oposat, així com la zona d’arbres i de jocs pels nens.Per últim, es va voler respectar l’existència d’un vell Pou situat a una dotzena de metres front de la porta principal de la Masia.Aquest Pou havia donat aigua als propietaris d’aquesta finca segurament durant moltes dècades tant per us propi com per regar l’horta que deuria existir per el costat de la masia; cal pensar que fa mes de 200 anys en rere, aquesta zona era agrícola i estava a les afores de Mollet del Vallès; des de fa unes dècades, tot son cases fins els límits amb l’espai natural de Gallecs.El Pou es conserva prou be, esta tapat per seguretat, axó si, hi ha la corriola enganxada a la travessa de fusta on esta col·locada com si és volgués treure-hi aigua del seu interior, descansa sobre dos pilars.En altres extrems hi ha una font d’aigua de xarxai un Pilar arrodonit i amb una base circular, tot de pedra seca, no sabem ven be el seu significat o utilitat…
Per a mes informació sobre can Borrell de Mollet del Vallès, podeu consultar a :
fonts naturals, aigua, muntanya i més 