La muntanya de Sant Jaume és un espai d’oci i lleure per a famílies i grups, situat a menys de dos quilòmetres de Vilafranca.
Està situat en una àrea natural propera a la ciutat de Vilafranca, i vol fomentar l’equilibri amb l’entorn potenciant la biodiversitat agrícola i natural de la zona.
L’Espai Muntanya de Sant Jaume s’ofereix un servei de lloguer de taules i barbacoes i també hi ha un espai de bar.
Està obert al públic els caps de setmana i festius, excepte els dies de pluja, el mes d’agost i l’època de Nadal.
L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.
L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.
Recull de dades : Ajuntament de Vilafranca del Penedès
En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.
En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.
A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.
Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.
Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.
Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,
continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,
punt on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.
Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.
Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.
Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.
Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :
Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.
Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.
El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.
Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)
Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;
les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs i en algunes cases.
No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.
Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…
Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.
El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:
La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.
Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.
No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.
El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.
La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.
L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.
Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.
Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.
Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.
Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.
Els refugis són:
Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties
Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí
Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes
Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca
Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot
Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici
Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera
Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú
Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.
Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.
Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.
De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.
A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.
Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.
