Balconada de Les Escodines de Manresa

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Muralles de Constantí

A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.

Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.

La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,

i front de l’antic Safareig del poble.

L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero