Un Falcillot, una au protegida

Viquipèdia

El falcillot negre, avió negrefalcia negrafalcilla negrafalciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. És migrant transsaharià.

S’alimenta d’insectes que caça al vol i, com tots els falcillots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l’aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella.

Només pon en l’època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets.

Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l’aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra.

Si trobem un falcillot a terra, no proveu de llançar-lo a l’aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables.

A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.

Les fotografies corresponent a un Falcillot jove que va caure a dins del pati de casa, al vàrem portar al Centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Fauna_de_Torreferrussa

Viquipèdia

i :

https://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fauna-autoctona-protegida/centres-fauna-salvatge-animals-ferits/funcions-centres-recuperacio/centres-recuperacio-departament/centre-fauna-torreferrussa/index.html

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Niu de vespa asiàtica en Sabadell

Tot fent un passeig per la zona urbana del barri de Castellarnau de Sabadell, concretament en el carrer de Francesc Sabaté, la vista sens va aturar en un arbre que tenia un gran niu de vespa asiàtica.

Us passo un interessant article de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, sobre aquest problema:

https://www.bdv.cat/es/que-hay-que-saber-sobre-la-avispa-velutina

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Biblioteca en els rentadors de Prats de Rei

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei, i que ja uns vaig presentar fa uns dies.

De fet, han deixat un bon espai com a jardins.

Podem trobar, taules, seients, amb algun arbre destacat, on hi ha un niu artificial per ocells.

També, hi ha una caseta de fusta que fa de petita biblioteca exterior,  on la gent pot agafar i/o deixar llibres.

Un lloc ideal per llegir algun llibre                                                

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes Niu en els Plataners d’Ullastrell

Les Caixes Niu d’Ullastrell estan en els Plataners de la carretera d’entrada al poble.

Fa un temps que us vaig presentar en el Blog i dins l’espai “Arbres”, aquests plataners de destacada corpulència.

No en tots, però si en una quants plataners, podeu veure si us fitxeu be, que es va col·locar  una caixa niu per arbre,

El color de la caixa es fosca,

per quedar mes dissimulat pel medi ambient i per seguretat.

No tinc dades de nidificació… és d’esperar que hagi sigut un èxit,

i sigui un bon exemple per motivar a altres municipis per fer el mateix.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poema : Cobles de la Mare de Déu del Roure

Verge del Roure

de Pruit estel,

feu-nos-hi ploure

gràcies del cel.

Sota una branca

d’un roure ombriu,

coloma blanca,

féreu lo niu.

Tan alt niàreu

per veure el pla,

pla que rosàreu

bé florirà.

Quan se moria

l’arbre envellit,

per vós, Maria,

ha reverdit.

Si el vent l’espolsa,

pom de verdor,

com arpa dolça

llença remor.

Des de Cabrera

fins a Rupit

rosa més vera

no hi ha florit.

Rosa boscana,

blanc gessamí,

feu d’eixa plana

vostre jardí.

Les cogullades

i el rossinyol

vos fan albades

al sortir el sol.

Les pastoretes

vos porten rams,

rams de floretes

d’aqueixos camps.

Nois i donzelles,

portau-li flors,

portau-li amb elles

los vostres cors.

En eixa plana

tothom vos diu,

oh Sobirana,

que ens beneïu.

Beneïu serra,

poble i conreu,

i aqueixa terra

plena de Déu.

I eixes masies,

horts catalans

de satalies,

d’hèroes i sants.

Estau, Maria,

vora el camí

per ser la guia

del pelegrí.

Al cel guiau-nos,

estel de Pruit,

i a Jesús dau-nos

que és nostre fruit.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : L’amor s’amaga

En mig de rams de flors virtuals.

Entre missatges de desconeguts

i els dels amics retrobats.

En fotos d’aquells llocs bonics

on un dia vam gaudir,

o en els que s’esdevindran.

Entre paraules senzilles i tendres

o en convencions més formals,

a les emoticones i els avatars.

Entre tantes coses a dir

que sabem i callem,

en allò que no fereix.

Al polsim de llum

que ens mou a mirar,

i al dolor que descobrim

La primavera és el brot

d’allò que l’hivern amagà,

un niu on vam fer caliu.

El caliu que ha fet,

del meu cos,

un lloc on estimar.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Pregaria de l’Ocell

Molt pobles de Catalunya, durant els anys 75 i a finals dels 80 del segle passat, varen posar en un parc, font o paret destacable, un enrajolat sobre, La Pregaria de l’Ocell.

Com exemple podem posar al poble de Taradell, us passo el Blog de l’Ajuntament sobre La festa de l’arbre a Taradell (1976-1978)  aquell  dia es va posar  la Pregaria de l’Arbres i la de l’Ocell:

https://www.taradell.cat/fent-memoria/monografics/la-festa-de-larbre-a-taradell-1976-1978.html

I diu així, La Pregaria de l’Ocell :

Sóc de camps i boscos, l’ànima i la cançó.

Germà que estimes la terra, brinda’m protecció!

Sóc el millor insecticida de quants puguin emprar-se per a combatre amb èxit les plagues i els llocs que abunden els perjudicials insectes, desapareixen.

Mai contamino l’ambient.

Menjo grans de cereals i, picotejo fruites dels camps; i el mal comès és molt més inferior al del benefici que dono.

Per tant, faig bons serveis i, no pagar-los seria injust.

Respecta’m el meu niu, per a donar vida també als meus fillets.

Trobem  aquesta  Pregaria a :

  • En una Font de xarxa en el parc de Tordera

Segur que molts mes pobles, on hi ha alguna Pregaria a l’Ocell…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Caixes Niu per a ocells salvatges

Com cada divendres us presento dos articles !

Una caixa niu és un recipient fet per l’home que permet als animals niar-hi a dins i que facin el seu propi niu a dins i puguin criar.

Niu Artificial per ratpenats

Les caixes de niu son freqüentment utilitzades pels ocells, i aquests casos també poden rebre el nom de cases d’ocells o caixes niu d’aus, tot i que algunes espècies de petits mamífers també les poden utilitzar.La col·locació de caixes niu també es poden ajudar a mantenir poblacions d’espècies en particular en una àrea determinada.

En les parets també es pot crear Nius per els Ocells

La caixa niu va ser inventada pel conservacionista britànic Charles Waterton ,a principis del s.XIX, per fomentar la vida de les aus en general i de les aus aquàtiques en particular a la reserva natural que va instal·lar en la seva propietat.Les caixes niu haurien de ser fetes amb fusta sense tractar, amb un sostre inclinat en voladís, un pis buit,  forats de drenatge que permetin la ventilació i l’accés de la llum solar, i que hi hagi possibilitat d’accedir l’interior per efectuar tasques de control i neteja, però sense tenir cap perxa exterior que permeti accedir als depredadors.Les caixes tampoc poden tenir un forat d’entrada o una apertura fàcilment identificable.Algunes caixes de niu poden ser força decoratives i complexes, de vegades imitant cases humanes o altres estructures.També, hi ha les Torres niu per ratpenats, aquesta  columna de pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.També cal dir, que podeu participar sa nivell de tota la família amb algun Taller de construcció de Caixes Niu, que arreu de Catalunya i a traves d’entitats ecologistes i /o ajuntaments,  porten a terme la seva construcció i posterior instal·lació.A veure si us animeu i participeu en una tasca important  com la de promoure la construcció, elaboració i col·locació de Caixes Niu. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Poema : Ronda d’Ocells

DSCN6828_01Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

I encara la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l’ocell.CAM01407_01Un vol de cardines
s’eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.

Tot passa, mes torna
i arriba i se’n va.CAM01411_01Autor : Tomàs Garcés i Miravet

Per a conèixer la Bibliografia de l’Autor, podeu consultar :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Garc%C3%A9s_i_Miravet

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé