perimetral | fonts naturals, aigua, muntanya i més

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius.
Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Parc del Turonet , està situat en la part alta de la Ronda de Cerdanyola, 2T, a Cerdanyola del Vallès.El Parc del Turonet , te 9,5 hectàrees de superfície, és el parc urbà més gran de Cerdanyola del Vallès; ocupa part del turó de Ca n’Altimira o de les Fontetes (103 metres d’alçada), conegut popularment com “el Turonet”, al sud-est del terme municipal.Del seu origen boscà en dóna testimoni la pineda que es conserva al cim, tot i que els vessants han estat un espai dedicat al conreu des de ben antic i fins a la dècada de 1970.El 1995 es va inaugurar el parc actual, gràcies a l’actuació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Al peu del turó, pel nord, s’hi veu el barri de les Fontetes i la seva pineda, la plaça de l’Estatut, el passeig d’Horta i la ronda de Cerdanyola.Us passo detall de la seva historia :

De sempre era una zona boscana. Amb els anys, part del turó utilitzada pel conreu de la vinya, ús que se li va donar fins ben avançat el segle XX.
A principis del segle XX Cerdanyola era una vila d’estiueig i el Turonet es va veure afectat per algun projecte de ciutat-jardí, iniciat als anys 20 des del cim i ocupant les vessants nord i est.
El 1943 s’hi va iniciar la construcció de la “Urbanización Ensanche de Sardañola. “
Deu anys més tard, el 1953, es va aprovar el Pla Comarcal que va permetre la construcció de tota mena de cases i barraques precàries al llindar del turonet, degut a la forta arribada d’immigrants de la resta de l’estat espanyol.
El 1968 es va aprovar la creació del projecte del polígon Canaletes, destinat a crear habitatge per a 30.000 persones, al vessant sud del turó. Per començar, es va construir un únic edifici mostra de 14 plantes, al principi del passeig d’Horta. On actualment hi ha el parc també es preveia l’edificació del polígon Altimira. Tots dos projectes es van anul·lar per la forta oposició popular, tot i que el gratacel de 14 plantes segueix en peu actualment.
20 anys després, a finals de la dècada de 1980, es va reimpulsar la urbanització de la zona de Canaletes.
I el 1993 es va arribar a un acord signant un conveni entre l’AMB, l’IMPSOL i l’Ajuntament per construir-hi habitatges no tan alts ni massificats com els del primer projecte.

Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s’enfila cap al turó.Un camí principal travessa el parc de nord a sud, des de la plaça de l’Estatut fins al polígon Canaletes.En el seu recorregut, senders alternatius porten als diferents àmbits del parc.La vegetació, de caràcter mediterrani, és força diferent en les dues zones del parc.A la part central, hi predominen els perennifolis com a pins i alzines, que formen grupets irregulars; a la perimetral, els caducifolis hi componen diferents alineacions, com a pollancres, plàtans, falses acàcies, tells, entre altres.El Parc del Turonet, és un lloc tranquil, d’una població que no para de creixa…