Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Sebastià i La Font de Molló

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

Aquesta Font està situada en una illeta enjardinada, front el número 24 del carrer de Sant Sebastià de Molló.

L’aigua és de xarxa municipal, surt d’una aixeta polsador, està emmarcada dins d’una estructura que ens recorda a un campanar, l’aigua cau a una pica de pedra.

Us passo també, la Font d’aquest petit municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Josep de Moià

L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.

És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Avui coneixerem : Les dues Fonts de les rodalies de l’Església de Seva

Com a cada divendres us passo dos articles

La primera font està situada al costat de l’Església de Santa Maria en la Plaça de l’Església. Cal dir com podem veure en la fotografia de principis del segle passat, que no hi era per aquelles èpoques.

Es de columna amb una bola a sobre, amb una aixeta polsador que l’aigua cau a una pica semicircular. Hi ha un escrit a una llosa  que posa:

“ Ajuntament de Santa Maria de Seva / Aigües de Collformic,  amb la data : 21- XII- 52.”

La segona font, esta adossada a la paret d’una casa, en el carrer de Baix amb cantonada al carrer Campanar,

esta dins d’una arcada, amb rajoles blanques algunes en flors, disposa d’una antiga pica

i en cada lateral una llosa, curiosament te una plataforma al terra per poder accedir.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu de Llanars

Us presento avui tres articles

En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:

La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.

Font del Griu

Avui ens referirem a tres d’elles,  La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent  plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui tornem a destacar : La Font de les Feixes d’Olot

Avui diumenge teniu dos articles que us he preparat

El 28 d’abril de 2019, ens referíem a aquesta Font en els següents termes :

“ Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot,una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada, un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació…En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la. En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida…”Avui la tornem a destacar, donat que es va procedir a netejar de vegetació la Font de les Feixes i altres indrets, per poder portar a terme La marxa de la Set, per les rodalies d’Olot tot visitant varies fonts del municipi, i va ser el dia 6 d’octubre de 2019.Per aquest motiu, ara si podem gaudir de la imatge verdadera de la Font i poc a canviat en mes de cents anys d’història que te aquesta Font de les Feixes, es pot veure la llarga pica i d’on surt l’aigua, quan raja…!Per cert, a poca distancia trobareu a peu del camí, la cova de les Feixes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font d’en Tonet de Molló

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font d’en Tonet, cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet. mà esquerra del camí, hi ha una taula rodona, un banc de pedra i la Font d’en Tonet; d’un roc surt un broc de ferro rovellat i doblat per on brolla l’aigua, i cau a la pica rodona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font del carrer Teixeda de Els Hostalets d’en Bas

La Font del carrer Teixeda és d’aigua de xarxa municipal embellida per dues jardineres, sempre amb flors.Font mol senzilla, sembla que tota esta feta d’una peça i a ma, amb una aixeta de polsador i una pica semi-circular .

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui : Oratori i Font d’Olletes en El Mallol

L’Oratori d’Olletes. és un oratori molt nou situat sota el puig del Mallol, entrant al grup d’habitatges que formen la urbanització de “les Olletes” en El Mallol. Inaugurat l’any 1975, s’hi fa festa el dia 8 de setembre, festivitat de la Nativitat de la Verge, popularment dit de les verges trobades. A la fornícula hi ha una imatge d’uns 30 cm posada en una peanya, a sota mateix hi ha penjades unes olles.A mitja altura hi ha una aixeta, d’aigua de xarxa pública, que cau a una pica, tot el conjunt és de pedra.Per saber del petit poble d’El Mallol, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Mallol_(la_Vall_d%27en_Bas)

L’Oratori d’Olletes és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local. No s’ha de confondre amb Mare de Déu de les Olletes.

 

 Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador