Avui com cada diumenge us presento dos articles
Us ensenyo uns arbres bàsicament oliveres joves i plantes situades en els jardins de l’exterior de l’Hospital de Terrassa.
Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell i entrar per la carretera que porta a l’Hospital de Terrassa.
Us passo les fotografies :
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.
L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.
L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.
L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.
La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.
Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.
En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.
No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.
Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres, 
així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, 
que donant la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.
És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento un segon article
Deixem cap enrere l’hivern?…
Les fotografies que us passo són realitzades aquest mateix matí,
podem afirmar que ja tenim els primers signes de l’inici de la primavera.
Els podem veure i gaudir tant en molts llocs de les ciutat, poble o en el camp, són indiscutibles, arbres i plantes amb flors.
Algun arbre de fulla caduca, que ja comença a esclatar les fulles…
Us deixo amb imatges de principis de primavera a mitat de febrer :
Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador
Avui us presento dos articles
L’Escocell és un clot artificial que hom fa entorn de les soques dels arbres i de les plantes de les vies publiques, perquè retinguin l’aigua.
Els Escocells més freqüents són aquells compostos per pedra natural o formigó.
Us passo un article que complementa molt be la definició de l’Escocell :
Us passo l’article dels Escocells i parterre del carrer Font Florida de Barcelona :
http://bcnsostenible.cat/web/punt/escocells-font-florida
En carrers de diferents barris, s’han plantat plantes o deixat que creixin lliurament dins dels Escocells.
I un article de Betevé sobre “ Escocells verds, peces clau per combatre plagues i naturalitzar Barcelona “ :
https://beteve.cat/medi-ambient/escocells-barcelona-glifosat-herbicides/
Fotografia Ajuntament de Premià de Mar
Els Escocells, poden ser quadrats, rectangular i rodons, i de deferents mides,
tapats per medi de diferents plataformes que cobreixen el forat, sempre deixant que passi l’aigua,
en algun cas disposa de una petita manega on pot rebre l’aigua o una canonada interior per injectar-li aigua als arbres, per medi dels camions cubà de parcs i jardins.
L’arbre creix i es desenvolupa en el transcurs dels anys,
i si el Escocell es petit o inexistent, las arrels podent provocar alteracions en el paviment.
Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Ara cada divendres dos articles !
El riu Fluvià neix a el Grau d’Olot a 920 metres d’alçada, i una vegada que ha recorregut la plana d’en Bas, passa bona part de la ciutat d’Olot.
Aquest riu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Avui veurem la vegetació de ribera d’aquest riu, en el tram del camí basàltic
i fins la font de les Tries, es un recorregut, pràcticament planer i molt ric de vegetació.
Aquest Bosc te una gran diversitat vegetació, tant en arbres com de plantes.
A l’inici del recorregut trobareu un cartell indicant els principals arbres que anireu trobant.
Donat la humitat i frescor que dona el riu al seu pas i al estar en llocs molt poc solejats.
D’arbres podem destacar, les Pollancres, els Saules, les Freixes, algun Om, Els Plataners i Tells.
La vegetació es molt amplia segons el tram del riu, Esbarzer, Heura, Canyís, Lliris, Jonc, Canyes…. i moltes mes que us passo imatges :
Sarriassa
Llengua de Cervol
Llengua de Cervol
Evonim
Es un espai que dona moltes ganes de fer un passeig tranquil bona part de tot l’any.
En algun punt trobareu seients com a la Font del passeig Basàltic, en la Font de les Tries i altres llocs,
molsa
D’aquestes dues Fonts, ja us he fet ressò en els articles que us vaig presentar de cada una.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us passo dos article
La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.
Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.
Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador
Ahir us vaig presentar, que és una Glorieta; en canvi avui us presento, que és una Pèrgola.
Una Pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals o pilars, que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat,
i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert,
on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses i ornamentals,
pot ser amb la combinació de columnes d’obra i bigues de fusta,
o també, tota l’estructura metàl·lica,
i situades al pas d’una zona enjardinada dins d’un parc públic,
proporcionen ombra i refugi al llarg d’un camí, gràcies a les plantes enfiladisses.
Però, poden trobar una Pèrgola, que formi part d’un edifici o una casa privada, 
com a zones de pas de vianants, formant així un element mes del jardí de la finca.
En alguna piscina, també hi podem trobar alguna Pèrgola com a pas els banyistes.
Les plantes trepadores en moltes ocasions tenen un troc principal molt gros i desenvolupat amb multitud de branques.
Una Pèrgola, us proporciona un passeig fresc, ombrejat i moderadament sec, en algun lloc hi ha bancs per assentar-se.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé
Una Glorieta, també se la pot anomenar com, Templet, o Pèrgola.
A la Glorieta podríem definir d’aquests manera :
És una construcció a manera de pavelló erigit en llocs públics obert per tots els seus costats.
També, es un pavelló situat en el jardí en una finca privada,
generalment rodo, pot ser d’obra , també metàl·lic o de fusta,
en aquests dos últims casos, és habitual que estigui cobert de plantes trepadores.
S’utilitzava molt en el segle passat per llegir una llibre, trobar-se amb la família
o amics per prendrà alguna cosa,
o gaudir de la fresca a l’estiu i lloc resguardat a l’hivern.
En molts dels cassos esta en un angla de la finca que dona al carrer,
per tindre visió de la gent que hi passa.
En pocs casos, en la porta principal d’una masia o porta secundaria, poden trobar alguna glorieta amb plantes trepadores.
Una Glorieta, ha sigut motiu d’un espai preferent en pel·lícules, de temàtiques diverses, com a romàntiques, policíaques o de por.
Curiosa Glorieta, en mig de la muntanya (Granollers)
Trobem Glorietes, en aquest cas d’estructura gran, en un jardí o parc públic,
on es celebrant actes públics i musicals dins de la estructura.
Demá veureu : Que és un Templet allargat – 2 ª Part
Text i Fotografies : Ramon Solé
Nota : Com que moltes de les imatges corresponent a finques privades, no indiquem el lloc on són situades les Glorietes.
Avui l’article surt mes tard
El Turó Park, està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. 
Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.
Us passo la seva historia :
El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.
Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.
Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.
Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.
Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, 
diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.
Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.
Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.
Hi han diverses escultures, són un element important al parc.
L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.
A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.
Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.
Al costat del petit quiosc de begudes, 
es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.
El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,
i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.
En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge avui us presento dos articles
La Font de Canyelles la podeu visitar còmodament, esta a peu de la carretera Alta de les Roquetes de Barcelona, 
la parada del autobús està a tocar.
També des de Torre Baro, podeu agafar el camí peatonal que en pocs minuts us portarà a la font.
Aquesta font, s’ha arranjat nombroses vegades, ja us vaig fer un article on us ho comentava.
Arxiu Rasola
En una dels últims arranjaments i per facilitar el recollir l’aigua ( no és potable actualment),
Arxiu Rasola
es va posar un broc allargat amb la secció triangular, per on brolla tot l’any poca aigua, aquesta cau en una gran bassa.
Arxiu Rasola
Antigament tenia una glorieta amb plantes enramades donaven flors a la primavera; per les rodalies també la gent hi col·locava plantes de tot tipus, era com un jardí.
En l’actualitat, com veureu, les rodalies estan brutes i plena de pintades en la paret de la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografies antigues : Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 