La importància de les Caixa niu per Ratpenats

A la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han detectat unes 12 o 13 espècies potencials de quiròpters o ratpenats. Tot i que cada una d’aquestes espècies té requeriments diferents respecte al tipus de refugi, alimentació i reproducció, dominen les espècies que es refugien en escletxes i fissures, estructures que abunden a les ciutats. Els parcs amb arbres pocs madurs no ofereixen bons refugis, ja que els arbres joves no tenen gaires forats ni clivelles, tot i que són importants perquè proveeixen aliment a aquests éssers vius, sobretot a les zones on hi ha basses d’aigua, que és el medi on es concentren moltes de les seves preses. Per contrarestar la falta de refugi, s’instal·len caixes niu que ofereixen espais aptes com a refugi i lloc de cria per als quiròpters (tenen en compte el tipus d’entrada de la caixa, la superfície d’aterratge, l’aïllament de la llum exterior, l’orientació al sud, etc.).

Informació : Àrea Metropolitana de Barcelona

———————————————————————————————————————–

En primer lloc, perquè els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària. A més a més, actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu. Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres. És per això que les caixes nius col·locades estratègicament no només serveixen perquè els ratpenats puguin nidificar sense cap dificultat, sinó que també permeten estudiar les espècies que ocupen aquestes caixes niu i afavorir la seva conservació.

Informació : casesdecolonies@fundesplai.org

Fotografies: Ramon Solé

Imatges de Terrassa

Arbres – Alzina del camí de mas Raimbau de Llerona

Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.

Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.

Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.

També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.

És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de l’Onzell de Culla de Castelló de la Plana.

La Font de l’Onzell es troba a 2 km. de Culla, poble de la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat, situat en un turó, a 1088 m. d’altitud.

Junt a la font hi ha un xicotet refugi, que en esta zona de nevades hivernals, fortes ventades, i tempestes estivals, resulta molt útil per als excursionistes. L’aigua dona a un abeurador i després passa a una bassa – safareig.

Des de la font hi ha unes fantàstiques vistes de la vall del riu Monlleó.

Video: https://youtu.be/HaRzAkb0v_ohttps://youtu.be/HaRzAkb0v_o

Text i Fotografies : Jordi Mig

Hotel d’insectes de la Font de can Tiraïdes de Rubí

Els hotels d’insectes són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies.

Construïts amb diferents materials de construcció (inerts i/o orgànics), es dissenyen un conjunt d’habitacles amb l’objectiu d’atreure’n diferents grups d’insectes.

Augmentar la biodiversitat de diversos grups faunístics, com abelles o marietes, entre molts altres.

Però els insectes pol·linitzadors estan en regressió a tot arreu a causa de l’ús de fitosanitaris i la fragmentació de l’hàbitat, entre d’altres causes.

Augmentar la biodiversitat de diversos grups faunístics, com abelles o marietes, entre altres insectes.

Un exemple és el que està instal-lat front de la Font de can Tiraïdes de Rubí.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Refugi de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us cal que aneu per la carretera C-1415a, que porta a Terrassa, abans de creuar el riu Ripoll pel pont,

cal agafar a l’esquerra el camí de can Barba, que passa per l’antiga industria de Vda. Tolrà, aneu fins a baix de la pista asfaltada, on a l’esquerra esta la Font.

La Font de Refugi, esta dins d’una construcció d’obra del mateix mur que aguanta i reforça la paret de la muntanya.

Es molt senzilla, un tub enclastat a la paret, amb aigua constant que cau en una pica rectangular.

Es una Font que resisteix la sequera molt be, com el present any, no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies: Ramon Solé

L’Estany de Vallter 2000 de Setcases

L’Estació d’esquí alpí de Vallter 2000 és la més oriental dels Pirineus catalans. Es troba situada a la comarca del Ripollès, al municipi de Setcases.

Des de la seva cota més alta (2.535 metres) s’arriba a veure en dies clars la mar Mediterrània.

La base de l’estació està situada a la cota 2.000, tot i que la cota mínima coincideix amb el refugi d’Ulldeter, a 1.959 metres.

Es tracta d’una estació petita, amb catorze pistes i 13 quilòmetres de recorregut esquiable.

Per de munt de les instal·lacions principals hi ha un estany artificial que s’omple l’aigua de la riera de Morens,

en temps de neu, pot donar l’aspecte d’un estany natural.

L’aigua recollida es fa servir per les necessitats pròpies de l’Estació d’esquí.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Imatge : Google

Refugi d’Abelles a l’àmbit urbà a Barcelona

Ja us vaig parlar dels hotels d’insectes en el seu dia, i que són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies, fetes amb diferents materials de construcció.La instal·lació d’hotels d’insectes en parcs urbans ajuda a desenvolupar les poblacions d’aquests éssers vius, ja que els hi permetria trobar un lloc, dins del context urbà, per pondre els ous i/o completar el seu desenvolupament larvari.Avui ens fitxarem amb el Refugi d’Abelles, que te la mateixa finalitat.En trobem un en el Parc de Joan Miró de Barcelona.Es un espai dins d’aquest Parc, on el Refugi, esta rodejat de plantes amb flors casi tot l’any.Crec que es una iniciativa molt correcta, perquè moltes vegades podem observar abelles desorientades dins d’una zona urbana.Dema coneixerem el Parc de Joan Miró de Barcelona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases

Avui dia 15 d’Agost, que millor d’anar a un paratge fresc tot l’any….?Si esteu  o aneu aquest estiu pel municipi de Setcases, podeu conèixer una font que poca gent o sols els pescadors d’aquest municipi coneix, La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases.Per anar-hi, és molt fàcil, una vegada a Setcases, cal seguir la carretera direcció a Vallter 2000 per la carretera de Camí d’Ull de Ter, C-771.Abans d’arribar al trencall que us portaria Espìnavell, us teniu que fitxar que a ma esquerra hi ha una passera que creua el riu Ter, en el altre costat i a traves d’unes escales us pujarà al Refugi de Pescador i al seu costat hi ha la Font.Tant el Refugi com la seva Font, que esta darrera seu i a un costat units per un gran banc, son fets de rocs extrets de la llera del riu Ter.Aquesta font esta el seu broc situat dins d’una cavitat, i en cada costat un llarg banc de pedra.En cas que trobeu pescadors per aquesta zona del riu, cal tenir cura de ser el mes silenciós possible.La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases, és un espai tranquil que es fa sentir la natura quer l’envolta.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font – Cisterna de l’ermita de Sant Benet de Montserrat

A Montserrat hi ha mes de 170 fonts o cisternes enregistrades, avui us presento una d’aquestes fonts – cisterna, la de l’ermita de Sant Benet.
Des de l’Abadia de Montserrat, pujarem pel costat del Torrent de Santa Maria, per un camí ple d’esglaons, és un dels llocs mes freqüentats per la gent que vols fer un tom per les rodalies. Passareu pel “Pas dels Francesos”, on al poc veurem Les Agulles, com la Gorra Marinera, les dues Magdalenes (Inferior i Superior), la Gorra Frígia i més a la dreta, El Sentinella.Arribarem on el camí es bifurca, un cartell us donarà l’avís, cal anar a la dreta i a uns 15 minuts estareu a l’ermita de Sant Benet, edificada entre 1530 i 1536.

La Font – Cisterna de Sant Benet

està situada mirant l’entrada de l’ermita, a la dreta. És considera una de les mes grans amb capacitat d’aigua de Montserrat. Esta foradada a la roca,  un canaló porta l’aigua de la pluja al seu interior, en moltes ocasions la vegetació tapa l’aixeta, fent inaccessible recollir l’aigua. A sobre de la cisterna, i per medi d’una galleda o similar es pot treure l’aigua estancada. No sent recomanable el seu us per beure o cuinar-hi.

Text i Fotografies d’arxiu Rasola : Ramon Solé