L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

• Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
• El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero