La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.
Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.
La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.
A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.
L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra
L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.
D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.
A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.
Es pot arribar a la part alta de la Balma de l’Espluga, tot seguin el camí del cementeri des de Sant Quirze Safaja, i cal prendre el camí de la dreta que us portarà a unes vistes molt boniques de la part superior de la Balma.
Per anar a la part inferior de la Balma, cal que en la carretera BV-1341, agafar el trencant de davant l’escola, seguir el camí i a la bifurcació a l’esquerre us portarà.
Historia:
L’any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l’interior de la Balma per tal de determinar l’existència de restes arqueològiques.
Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l’agost i una segona al setembre.
La Balma o Bauma de l’Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l’Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros.
La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l’espai en dos grans zones.
L’any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista
i posteriorment, l’any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions.
Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d’os i destrals de basalt.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El molí de Baix es troba situat al sud del molí de Llobateres, a la riba dreta del Tenes. S’hi accedeix mitjançant un camí empedrat des del molí de Llobateres, dins del municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.
També era conegut com el Molí de Llobateres de Baix. Era molt a prop del límit del terme, a ran del Gorg Negre.
Hi ha restes de runes de l’habitatge del molí. Queden estructures inferiors bastant ben conservades, com el carcabà, la sala de la mola o la sortida d’aigua cap a la riera. Va ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.
És una edificació de planta rectangular de planta baixa i dues plantes amb soterrani on hi ha ubicada la zona del carcabà, amb una obertura a la zona inferior del mur de llevant per desaiguar l’aigua novament al Tenes. A la façana de migjorn hi ha una porta de llinda que dona accés a la sala coberta en volta de canó que dona lloc a l’obrador, on s’hi conserva una mola i la caixa de farina realitzada amb grans lloses verticals. Aquesta mateixa façana, a l’alçada del primer pis hi ha dues portes més.
La que es troba situada l’extrem de ponent és de llinda de pedra amb l’any 1793 inscrit i dona accés a un segon obrador, el qual conserva dues moles i una de les caixes de farina construïda amb grans lloses col•locades verticalment. La segona porta, d’arc de mig punt, dona accés a la zona d’habitatge on encara es conserva in situ la pica i el forn de pa tapiat.
El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia:
Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu , la font Tubal, que neix just al costat.
Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l’any 1328 l’arrendava un cert Arnau Flequer.
Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament.
A partir del 1486 s’hi estableixen emfiteutes.
També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
El mas, datat l’any 1694.
La documentació existent parla de molins, en plural.
L’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l’inferior s’hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas.
Inicialment era un molí fariner.
Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament.
Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:
Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
Fotografia: Viquipèdia
La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
El Molí de Llobateres, va ser declarat en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 