En un lateral de la Plaça de la Bicicleta de Terrassa, fins ara tenia 3 destacats pins pinyers.
Des de fa unes setmanes em observat que un d’ells s’han assecat totes les fulles amb un marro fosc, contrastant amb al verd intents dels altres dos pins, podria ser un estres hídric.
Desconeixem si al tallaran i es convertirà en un tronc per que els insectes tinguin un lloc per viure…
Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.
Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes amb carrer Martí Díez de Terrassa.
Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.
A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.
Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.
A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.
En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.
Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.
Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,
des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat que fa una certa baixada fins la Font.
Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.
L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.
L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,
a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.
Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,
En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.
Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos, sargantanes…
Si aneu per la tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…
En el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, dins de la propietat de can Poal, hi han tres arbres destacats.
Un d’ells es l’Alzina que esta situada molt a prop de la masia de can Poal.
S’accedeix des del camí vell d’Ullastrell, per l’interior de la finca de Can Poal.
Espècie :
Alzina- Quercus ilex
Dimensions:
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,95 m
Diàmetre de la capçada: 20 m
És caracteritza per la grandària i la seva bellesa. L’estat vital és Bo- Regular.
Amenaces:
Elevada compactació de la base i pobre perfil del sòl, sequera. En el temps, podria estar afectada significativament per la caparreta de les alzines (Kermes vermilio), formiga de cap vermell i afectada per galeries del perforador Cerambyx cerdo.
Com que esteu en propietat privada, respecteu l’entorn, no entreu en zona cultivada, ni en la casa.