El Camí Vell a Vacarisses el seu inici esta al Nord del terme municipal de Viladecavalls, per sota del camí a can Boxeres.
Era l’Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses.
Comença a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l’autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús.
Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual. El camí està senyalat amb una fita.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font és situada al costat dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.
El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.
La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.
En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.
En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.
L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.
També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.
A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba, i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
La Font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal en el Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.
La font està constituïda per un mur d’obra de poca alçada, rematada per una fila de maons,
feta pel Josep de can Tabac en l’any 1965, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l’aigua, des d’aquest l’aigua cau formant un toll al seu davant a una petita pica;
d’allí per un rec o canal va una Bassa que es feia servir l’aigua pel regar els camps.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
L’Alzina Gran esta al costat del camí de can Migrat, a 300 m del carrer Pau Bertran de Collbató. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement.
Historia:
L’hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l’alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l’arbre i no perdessin el jornal.
L’any 2004 l’empresa Moix va emetre un informe de l’estat de l’alzina i va determinar que “el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d’una rasa que va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció”.
També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions:
Modificar el traçat del camí.
Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids.
Fer una poda de sanejament.
L’Alzina Gran és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de “quercus ilex” de gran envergadura.
Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta.
L’any 2006 es va endreçar l’entorn de l’alzina, amb la implementació d’aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol•licitar la declaració d’Arbre d’Interès Local.
Tractament de reforç i manteniment de l’alzina gran :
Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,
formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.
També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.
Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.
Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.
Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,
i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…
Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…
Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.
D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.
Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.
situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.
Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.
Hi ha un escut amb la data 1882.
Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.
En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.
La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.
La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.
Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.
Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.
