Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre 2,500. Cal seguir fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.
Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.
La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,
d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,
Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…
La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.
Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.
Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.
Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.
Historia:
Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.
A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.
La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.
A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.
Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.
En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.
Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.
Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.
A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.
Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.
Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,
abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.
Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.
Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.
La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.
La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.
L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.
Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Alzina del torrent del Bolet està en l’altre costat de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet del municipi d’Ullastrell.
Antic especímen d’alzina situat dins la finca de can Palet. L’arbre s’ubica a la banda de llevant de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom.
Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d’un alt marge del terreny.
Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L’alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.
Us passo imatges d’altres arbres destacats de l’espai de natural :
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Marquesa de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.
Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.
Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.
L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.
Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.
A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.
El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.
Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.
…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.
El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.
Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.
També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…
…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…
Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).
Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.
El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres
Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar
