El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.
El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.
Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé
El Roure de Cal Pons està situat en un costat del Passeig Ernest Lluch cruïlla Carrer de Cal Biel en la Colònia Pons de Puig-reig.
El roure (Quercus cerriodes) és un arbre d’aspecte majestuós, tronc robust i dens follatge verd que cau en arribar l’hivern. Té les fulles oblongues amb profundes incisions a les vores i les flors masculines s’uneixen en penjolls que oscil·len amb la força del vent, mentre que les femenines apareixen en grups més reduïts i la seva base està envoltada de petites escames que, amb el pas del temps, recuperaran una consistència llenyosa, i al soldar-se les unes a les altres formaran la caputxeta típica de les glans.
La seva fusta és dura, resistent i pesada. El roure viu molts anys, i només quan les seves arrels li resulten insuficients per a alimentar-se o la seva espessa copa no deixa arribar la quantitat de sol necessari a totes les fulles, aleshores envelleix lentament i acaba morint-se. El roude de Cal Pons és un dels que formen el conjunt de vegetació autòctona integrada al que fou jardí i bosquet de la colònia Pons.
Observacions:
La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l’interès i l’estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. Seria convenient iniciar els tràmits per declarar Arbre Monumental aquest excepcional roure.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 