Setmana dedicada als Arbres
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.
Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.
Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Plaça Onze de Setembre està situada entre l’Avinguda de Gràcia i l’Avinguda del Pla del Vinyet en Sant Cugat del Vallès.
Es una plaça rectangular i no massa gran, per el que fa te pocs arbres; un d’ells s’ha mort segurament per estrès hídric.
Parc i jardins de Sant Cugat, ha decidit NO tallar-ho.
Aquest arbre tindrà la funció d’albergar com habitatge a insectes de la plaça.
Al secar-se, fa que el tronc sigui més vulnerable als insectes, pugen disposar de forats i ranures per viure-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer de Tàrrega ( barrat per una cadena) de Terrassa.
Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)
Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,
al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,
anem entre antics camps abandonats i petits boscos,
veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,
a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,
formant una copa gran i espessa de fulles.
Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.
La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.
Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues, originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.
Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.
Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.
Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.
Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.
A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.
Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,
donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.
És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,
Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.
Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,
que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,
són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.
Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.
S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.
Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes arrodonides i amb moltes fulles,
des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.
El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,
del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.
Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.
Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta font que us presento esta situada dins de la Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.
Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.
De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.
El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.
Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.
Observacions:
Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 