L’any 2015 ja us vaig presentar aquesta petit pantà de can Vinyal, situat en la urbanització del mateix nom.
En aquell moment no hi havia massa aigua, avui us passo imatges que poden complementar l’article anterior :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dia a l’agost una Font
Per anar a la Font del Llimac, cal anar per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, i al arribar al quilometra 6,9 us cal agafar a l’esquerra la pista que porta a la urbanització els Caus, al poc trobareu un petit aparcament a mà dreta on podeu deixar el vehicle.
Front mateix hi ha un cartell que indica el camí a seguir per anar a la Font.
Teniu de seguir aquest camí que fa baixada fins el torrent dels Caus, que creuareu. Allí fa una petita pujada que us podeu ajudar per una barana de fusta a l’esquerra fins a pocs metre on hi ha la Font del Llimac.
Es una Font de cisterna, adossada al marge de la muntanya, per evitar que se assequi o es buidi la cisterna, en el broc de ferro disposa d’un tap de suro o un tros de branca.
Sols raja quan la temporada de pluges ha sigut generosa, quan vaig estar fa un mes era totalment seca.
Al costat de la font hi ha un plafó informatiu que detalla dades de la font.
No fa masses anys va ser senyalitzat l’indret, reparada la font i adequant el camí de l’accés.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.
Us passo dades Històriques :
L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.
La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.
El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.
És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.
Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.
A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.
El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.
El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.
La Font de la Vaca és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
El Convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
Us passo breument dades mes destacades de la seva historia (*) :
El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat.
Sols tenim aquestes imatges com a testimoni, de finals del segle XX.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola
(*) per a mes informació sobre aquest Convent de Santa Mònica podeu accedir i consultar al Blog Rasola de : Terra, aigua i racons. – Article publicat el 25/09/2019.
Avui us presento dos articles
La Font del Sastre esta situada en un parc o àrea d’estada a l’extrem sud de la urbanització Cal Sastre de Sant Hilari de Sacalm,
aquest espai disposa de taules i bancs per fer-hi una àpat.
La font esta en un extrem, es feta de maons vistos adossada al marge,
l’aigua per un gruixut broc d’acer inoxidable i cau a un enreixat de ferro arran del terra per on desguassa.
A l’esquerra i adossada a la font hi ha l’entrada a la mina, una porta metàl·lica dóna accés a la captació.
Una llossa en forma de monòlit hi figura el nom de la font .
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Ramon Solé
Avui us faig un article sobre el Pantà de la Pepa, conegut també pel Pantà de baix, situat en el Torrent del Llop a Castellar del Vallès.
De fet són tres pantans que estan a la llarg d’aquest Torrent, el Pantà de la Pepa, el Pantà de la Lola i el petit Pantà de la Mixeta, i que us aniré fent els articles de cada un d’ells en els propers dies.
Per anar al Pantà de la Pepa, teniu de sortir des de l’entrada de la urbanització de Can Font, traspasar la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa C-1415a, i cal seguir per un camí ample que esta al front mateix.
A uns 10 minuts, cal girar a l’esquerra en una bifurcació de camins, cal continuar una estona per la pista i agafar un caminoi que baixa al torrent i que és una mica emboscat, i que us portarà fins el Pantà de la Pepa.
És el mes gran dels tres pantans, l’aigua es fosca, perquè esta estancada, ja que no s’utilitza per cap finalitat i el torrent sols baixa aigua quan plou molt.
En total és algo mes de 20 minuts el recorregut que s’ha fet, tot tenint en conta de no equivocar-se de camí per baixada al torrent.
Es fa difícil observar tot el pantà, donat que esta rodejat de vegetació molt densa.
Des d’aquí podeu anar al segon pantà, el de la Lola, 
que està a poca distancia, però axó ho deixem per un proper article.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles
Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,
En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.
És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.
Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts
Des de Camprodon cal agafar la carretera de Molló i França, a 3 km cal desviar se a direcció a Rocabruna i Beget, a l’arribar a la urbanització Font Rubí, veureu l’Aparthotel Els Ocells, al costat de l’entrada a ma esquerra hi ha una font, amb capella.
Aquesta Font és d’aigua xarxa amb polsador. La capella amb teulada de pissarra, disposa d’un sant que sempre te flors.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador (Col-laboradora del Blog)
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a arbres
Avui us presento dos magnífics plataners, que com a sentinelles estant situats a l’entrada d’un camí que va a una finca privada.
Es molt fàcil de veure’ls, des de la Riera de Coma Fosca, cal pujar fins arribar avinguda de Jaume Rius i Fabra, on està situat el majestuós edifici de Cal Governador, cal girar a l’esquerra, pel carrer mas Coll, i front la finca de can Duc, trobareu a ma esquerra aquests dos Plataners de gran bellesa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Can Carrencà és un espai públic d’esbarjo construït dins de la urbanització de la zona a l’entorn de l’avinguda de Canovelles, el camí del Molí de la Sal, i cantonada on està situat, al començament de la serra de Can Carrencà.
De fet, Can Carrencà, era una gran casa amb una extensió important de terres de conreu i horts, actualment esta urbanitzada amb cases baixes, sols queda al costat de la casa una extensió totalment erm.
En un costat del parc esta situada la Font de Can Carrencà, que raja per a tres aixetes metàl·lics i dona l’aigua a una llarga pica d’obra.
Hi ha un mur allargat que és de pedra, situat en cada costat de la font, que es pot fer servir com a banc i esta coronat amb totxo.
L’aigua d’aquesta font, a principi del segle XX, es considerava molt bona, per aquest motiu, era embotellada i es venia principalment a Barcelona.
Front la Font de Can Carrencà, hi ha un sortidor, amb una bassa rodona
i un petit brollador central, que dona un ambient de frescor a l’estiu.
Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 