Passat i present de la Font del Rabassalet de Sant Cugat del Vallès

Per anar a la Font del Rabassalet, cal situar-se  en l’Av. Mestre Alfons de Sant Cugat del Vallès, de fet és un carrer que acaba tot tancant el pas a vehicles amb una cadena.

Està situada a sota de la masia – restaurant de Can Cortès.

A peu, cal seguir el camí fins al fondal on a la dreta hi ha una explanada,

allí està ubicada la Font del Rabassalet.

Fa vint anys en rere, era una construcció en forma de caseta feta d’obra arrebossada en una paret exterior de la qual sortia un tub amb aixeta,

Any 1998

l’aigua queia a una pica semicircular.

Any 1998

Entre els anys 2019 i 2020 es van portar a terme obres de millora de la Font i dels camins d’accés.

Podem veure una font amb gran blocs de pedra

i a sobre de la font un cartell de ferro amb el seu nom.

La pica actual es quadrada.

Fa temps que no hi raja aigua…

En l’explanada disposa d’una taula i cadires de fusta per poder descansar-hi i per fer un àpat.

Es un espai molt tranquil, això si, es molt humit tot l’any, donat que queda amagat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de l’Hostal del Fum de Palau – solità i Plegamans- 2ª Part #

Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.

En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.

És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,

formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.

Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.

S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.

El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.

Trobareu escultures diverses,

una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.

Es un espai natural per passar-hi el dia en família.

Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Balç de Casserres

La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.

Historia:

  • En aquest espai, va ser primer un Berenador.
  • Posteriorment, un Restaurant.
  • Des de fa uns anys, l’Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de “B de gust”; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s’organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S’organitza el primer diumenge de juliol.

Font que raja per un broc de ferro de 7’5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d’una cinglera de pedra sorrenca.

La vegetació d’heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font.

L’aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres.

La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d’esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d’un establiment comercial.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Abeuradors per animals lliures, en el bosc de Castellfollit del Boix

En temps de sequera com els actuals, moltes Societats de Caçadors d’arreu de Catalunya  pujant aigua amb vehicles a la muntanya i així emplenar els abeuradors que hi ha repartits pels Boscos.

En el cas de Castellfollit del Boix, podreu veure nombrosos d’aquest abeuradors en general situats a tocar d’algun camí o pista forestal, on el vehicle que porta l’aigua pugui depositar –ne quan sigui necessari.

A la vegada, poden ser omplerts de forma natural, gràcies a l’aigua de la pluja quan és forta, queda recollida en aquest tipus d’abeurador.

Sempre així els animals de la zona tenen i confien en uns punts d’aigua per beure.

Podreu veure allí prenen aigua, ocells, conills, porcs senglar, entre moltes especies més.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Tiraïres de Rubí

Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,

i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,

al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.

La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.

L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.

En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure del carrer de Santa Engràcia de Cerdanyola del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

El Roure que ens referim, esta en la cruïlla del carrer de Santa Engràcia amb l’Avinguda de la Flor de Maig, front el número, 50 de Cerdanyola de Vallès.És un Roure que esta al mig d’aquesta cruïlla, protegit per un petit mur rodó, per evitar ser lesionat per la circulació de vehicles, que hi ha en aquest punt .No és gaire al el seu tronc, però si gruixut  i amb molt de branques.Te una gran cúpula arrodonida, es veu molt mes quan està ple de fulles. ( Va ser fotografiat durant l’hivern passat.)Les seves branques alberguen una multitud d’ocells tot l’any.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure ( la Serra de Can Sabater) de Cardedeu

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

Per conèixer aquest destacat Roure, us cal que sortiu des del barri de La Creu de Cardedeu, tot seguin pel passeig Marital, anireu paral·lels a les vies del tren.Deixareu la zona industrial, a la dreta, i cal seguir un camí de terra fins trobar el bosc conegut com la Serra de Can Sabater.En el primer trencall que és barrat el seu pas per vehicles per medi d’uns trons secs, teniu de seguir aquest camí que voreja el bosc,des de lluny i a un metre mes elevat del camí esta aquest destacat Roure.És gran i amb un gruixut tronc, així cal destacar les branques nombroses.Algunes amb el pas del temps han caigut, i te alguna branca malmesa,que axó por afavorir que en un curt termini d’anys, algun paràsit perjudiqui aquest gran Roure.Ara com ara, encara podem admirar la seva bellesa i corpulència que destaca sobre la resta d’arbres d’aquest bosc,que per cert, fa pocs temps es va netejar i talar arbres.Les fotografies estan fetes a principis de la primavera, aquest Roure amb fulles es pot veure amb tot el seu esplendor…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Alzines de l’Avinguda Can Galvany de Vallromanes

En l’avinguda Can Galvany de Vallromanes, ens crida l’atenció una filera de vuit d’alzines a punt de ser considerades monumentals.Aquesta Alzines fan de mur natural, entre els dos carrils o sentits de la marxa dels vehicles que circulen per l’avinguda Can Galvany.Uns de les Alzines, es extraordinàriament gran i desenvolupada amb gran brancatge.Tenen totes una gran alçada en comparació a altres arbres de Vallromanes.Gaudeixen, en general, d’un bon estat de salut vegetal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

.

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser una riera al pas per una població

La Riera que passa per Llinars, te en el seu curs, varis noms :

En Sant Antoni de Vilamajor, es la riera de Brugueres i rep l’aigua del Sot del Malinfern,posteriorment passa a ser la riera de Giola fins arribar a Llinars del Vallès, on li diuen senzillament, La Riera.Perquè posem que és un exemple al pas d’un població ?Es una Riera totalment neta d’obstacles, s’ha eliminat dels marges de la riera, com arbres i arbusts, amb un manteniment constant de les seves lleres, que no tinguin cap obstacle, com  brancatxa mort, males herbes i tot tipus de deixalles que es puguin haver abocat.Des de que aquesta riera entre a les portes de la població hi ha una total netedat, axó si, disposa d’arbres a cada costat de la riba, que no afectant al curs de l’aigua de la riera, sigui minsa o amb gran cabal.Podem veure que quan la Riera fa una corba en el seu traçat, s’han col·locat rocs per enfortir el fort cop d’aigua en aquest espai i derivar i encausar al seu curs …aigües a vall.Per últim, hi ha nombrosos passos o ponts per a gent a peu i per a vehicles.Axó, també s’ha fet amb als petits torrents o sots d’aigua que donen a la Riera.La gent per tindre el seu vehicle a prop, de casa o del treball a Llinars del Vallès, te la costum de fiar-se i deixar-lo dins de la Riera…Quan hi ha perill d’important avinguda d’aigua en dies de turmenta, l’Ajuntament avisa per medi de cartells a la ciutadania.Us passo un vídeo de fa uns anys on podeu veure una important avinguda d’aigua i les conseqüències que va originar al seu pas per Llinars del Vallès:

https://www.youtube.com/watch?v=CGuBvzLjqzg

i també, podeu veure un altra video sobre aquesta baixada de l’aigua per la Riera de Llinars.

https://www.youtube.com/watch?v=-EeJx059pJo

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser al pas per una població.

 Text i Fotografies : Ramon Solé