Arxiu d'etiquetes: veïns

Arbres: Alzina del Mas de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Per arribar a la masia anomenada El Mas situada en la demarcació de Castelltallat, cal en la C-25, sortida 114. Cal continuar per la carretera BV-3009 i seguir pista a Castelltallat. Poc abans d’arribar pista N-W 1500 m, dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat.

Es troba en un petit promontori vora l’era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l’entorn.

Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d’agroturisme.

Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l’actual, que ja tenia unes dimensions considerables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Constantí

Publicat el per
Respon

El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.

Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.

Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.

És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.

Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.

Per a més dades podeu consultar a :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-AproximacioALaHistoriaDelsRentadorsDeConstanti-9441431%20(3).pdf

Recuperar l’antic safareig, es donar el valor al patrimoni Local de Constantí.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Collet de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista  al fer la corba,  

des d’allí cal seguir un corriol tot recta.

Historia:

  • L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
  • Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.

La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.

El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,

a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.

Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.

Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…

a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua

resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.

Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,

Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Antic bosc de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.

El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.

Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.

El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.

I també, amb escales de fusta.

Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.

Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Salt d’aigua del Molinot de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

El Salt esta al sud de la Urbanització del Molinot, on hi ha les restes del molí del Molinot ,

cal deixar el vehicle on està la casseta de la Associació de Veïns del Molinot.

Les ruïnes del molí es troben situades sobre i al costat del torrent del Llor,

just en el punt en què es forma el seu salt d’aigua.

Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, fa una falla que produeix un magnífic salt d’aigua,

només visible en èpoques de pluja destacada.

En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l’acció de l’aigua,

accentuant la bellesa de l’espai.

Observacions:

En el moment de fer l’inventari no era visible el salt d’aigua perquè no baixava aigua pel torrent.

En l’actualitat, en 2023, la manca de pluges fa que tampoc no baixi res aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Tornem a visitar la Font de La Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon
Fotografia : any – 2008

L’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font de la Riba.

Fotografia : any – 2008

Va consistir en varies feines, repoblació del contorn de la riera de La Betzuca, l’accés a la Font, posar uns esglaons, desenbardisar les rodalies de la Font, fer camí d’accés ample i directament millorar la Font.

Fotografia : any – 2008

Casi 15 any després he tornar a visitar la Font, he vist com a canviat, molts arbres caiguts que fan difícil l’accés, molta vegetació,

el petit basal no hi ha aigua i la Font no raja ni una sola gota.

Tot aquell esforç, ara després d’aquests anys, ni es veu per en lloc.

Es una verdadera tristor veure com esta…!

Sense aigua , esta sent l’òvid d’una de les poques fonts que quedant en el terme municipal de Sant Quirze del Vallès i sobre tor una font que va ser en el segle passat molt popular entre els veïns…

Text i Fotografies : Ramon Solé.

Dipòsit de la plaça de la Coma de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.

Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.

Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.

Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
  • L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé