Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari per la sèquia a prop de Manresa

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.

Ermita de Sant Valentí

L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.Situats en el Parc de l’Agulla,  podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339, i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Les Alzines de l’Avinguda Can Galvany de Vallromanes

En l’avinguda Can Galvany de Vallromanes, ens crida l’atenció una filera de vuit d’alzines a punt de ser considerades monumentals.Aquesta Alzines fan de mur natural, entre els dos carrils o sentits de la marxa dels vehicles que circulen per l’avinguda Can Galvany.Uns de les Alzines, es extraordinàriament gran i desenvolupada amb gran brancatge.Tenen totes una gran alçada en comparació a altres arbres de Vallromanes.Gaudeixen, en general, d’un bon estat de salut vegetal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

.

Font Plaça de la Vila de Santa Maria de Palautordera

Aquesta Font està situada en un costat de la Plaça de la Vila, front a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.Caldria distingir dues parts destacables :

  • La Font en sí, que l’aigua surt d’una aixeta incrustada en la boca de la figura en relleu d’un peix. I cau a una pica rodona a poca altura del terra.
  • Aquesta Font es la base d’una farola que esta formada per 5 braços i per 5 punts de llum. I decorada per varis motius i l’escut de la Vila.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Sant Martí de Barcelona

És un gran parc comunitari: una plaça recollida sota un arbrat espès, configurat per espais força diferenciats que evidencien les successives fases de construcció al llarg de deu anys.El resultat és una zona verda àmplia amb molts equipaments de barri.Us paso breument la seva historia :

  • Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola.
  • L’espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí.
  • Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, les tres masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.

Us passo mes informació sobre el Parc de Sant Martí extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Sant_Mart%C3%AD

És propietat municipal i inclou un hort urbà on s’hi fan tota mena d’activitats d’educació ambiental.I les tres masies que encara s’hi conserven són,  Ca l’Arnó, Can Planes i Can Cadena.

 

Recull de dades : Parc i Jardins, Web de l’Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre recomanat : Els jardins i els parcs -Conèixer el districte de Sants-Montjuïc, 5 (Barcelona)

Autors : Jordi Cartañà, Ángel Romo

Idioma de la publicació: Català

Preu: 2.00 €

Any: 1995

Pàgines: 17

Edició: 1

Coberta: Grapa

Format: 21 x 30 cm

Estat de publicació: Exhaurit

Dades generals del llibre :

“Conèixer el districte de Sants-Montjuïc” és una col•lecció de quaderns monogràfics de l’Arxiu Municipal de Sants – Montjuïc per tal de donar a conèixer diversos aspectes del seu territori, tant urbanístics com històrics, socials, culturals o esportius.

Amb fotografies i dibuixos, tots conclouen amb un itinerari per la zona que ens convida a passejar-hi.

 

 

Recull de dades : Web Ajuntament de Barcelona

Recull de la informació : Ramon Solé

Els Colors de la Primavera

De quin colors ens imaginem cada un de nosaltres la Primavera ?

Cada any es mes curta i hi menys primavera o com aquest any ,que hem gaudit de molta primavera a l’hivern ?

Avui he pensat de fer una recopilació d’imatges sobre els Colors de la Primavera, i he recollit 20 fotografies dels col·laboradors del Blog i pròpies, que us les passo :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Joaquima Pellicer, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

L’antic Molí Vermell i el seu aqüeducte de Barberà del Vallès

El molí Vermell, va ser un molí paperer  situat al municipi de Barberà del Vallès, es troba al marge dret del riu Ripoll, prop de la masia de Ca n’Ermengol.Havia estat el molí més modern i més gran del municipi.S’hi va fabricar paper i hi havia obradors sobretot del ram tèxtil.Us passo detall de la seva historia :

  • La primera notícia documentada d’aquest molí data del 19 de febrer de 1755 en que Josep Galceran de Pinós, marquès de Barberà, atorgava establiment a favor del doctor Antoni Font i Cerveró de la facultat de prendre l’aigua de la riera del Ripoll, tant per regar com per construir un molí de blat o paperer.
  • El 1790 Francesc Capalà i Vidal comprà un molí conegut fins aleshores com a molí de n’Albareda. Era el mateix personatge que el 1770 havia comprat el molí de les Tres Creus de Sabadell. Sembla que l’edifici actual es va edificar al final del segle XVIII.
  • El 1806 el va arrendar Josep Valadia i Masferrer, banquer de Barcelona, emparentat amb grans fabricants de paper de fumar.
  • Consta que el 1807 també hi havia una fàbrica de cotó i, el 1834, un assortiment.
  • El 1835 s’hi va establir el fabricant de paper Agustí Albareda i Clos.
  • Des del final del segle XIX i fins al 1921, explotà el molí la societat Roqueta-Arnella, que hi fabricava paper gris.
  • Entre 1922 i 1946 s’hi va establir la societat Jaume Argelich i Cia. i, el 1946 fins al 1960, Jaume Argelich tot sol.
  • Entre 1960 i 1980 hi treballà Molver, indústria de Manuel Carbonell i Tort, del ram tèxtil.
  • A partir de 1980 i fins avui, el molí està en desús i es va deteriorant dia a dia.

Com diem, va ser un molí de paper i cartró. Consta d’una nau longitudinal distribuïda en tres plantes, coberta a doble vessant.Té poques obertures a la planta baixa en comparació amb les dues plantes superiors.En aquestes hi ha un total de 23 obertures petites que permetien l’assecat del material que allà s’hi estenia.Situat al mig d’un prat, prop del riu Ripoll, ja que era imprescindible la proximitat de l’aigua per al manufacturat d’aquest producte.Un important aqüeducte, porta l’aigua des del riu Ripoll fins el Molí, cal destacar la seva part que va des de Ca n’Ermengol i fins entrar al Molí, amb nombroses arcades, situades sobre un terreny planer.En l’actualitat l’aigua arriba fins la porta del molí i cau per una baixada fent un lloc molt bonic, l’aigua pren direcció als aiguamolls propers.El Molí Vermell, va ser construït en pedra a còdols i totxana i recobert tot amb un arrebossat.Actualment , el Molí Vermell està força deteriorat.Us passo mes informació del Molí Vermell :

https://bdvcastell.wordpress.com/el-moli-vermell/

El molí Vermell és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé