Avui us presento dos articles
Fitxa Técnica
Editorial: PIOLET – Mapes
Any d’edició: 2014
Matèria : CARTOGRAFIA-MUNTANYA I TOPOGRAFICA
ISBN: 978-84-941306-6-3
EAN: 9788494130663
Idioma: CATALA
Preu : 6,00 €
Sinopsi
Guia – Mapa de la Red de senders locals a escala 1:12.000
Selva del Camp
Recull de dades del Mapa : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.
Es un espai rectangular amb poca vegetació.
De fet, hi ha algun pi pinyer i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.
Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,
Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai amb la font, es obert.
Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.
En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Us he presentat en altres ocasions els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 km i marcats amb els colors blanc i vermell amb sigles GR, i els Senders de Petit Recorregut, que són d’entre 10 i 50 km i marcats amb els colors blanc i groc amb sigles PR.
Avui us porto el Sender Local identificat amb les sigles SL, que és un sender senyalitzat, de no més de 10 km, ubicat preferentment sobre camins tradicionals, sol ser circular i és utilitzat principalment per excursionistes i públic en general.
Els senders locals se senyalitzen amb els colors verd i blanc.
Dues ratlles horitzontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix verda indiquen la continuïtat del camí.
Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.
Els senders locals són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram i pels ajuntaments.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies – imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.
Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i camps,
aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.
El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.
La seva estructura es relativament estreta i allargada.
Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.
També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Vistes aèries : Google Maps
Com cada diumenge us presento dos articles
La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.
Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,
a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.
La Font, és situada en un costat interior del mur,
es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,
en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.
La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.
Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront de la Moixina.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us presento dos articles
Centelles disposa repartides pel casc urbà nombroses fonts d’aigua de xarxa pública, i que us passo a mencionar :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu agafeu la pista ample de terra, passareu a prop de la masia El Gironès i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.
Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,
es alta amb bon brancatge.
No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,
corpulent, amb un tronc gruixut,
i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.
No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
L’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa, està situat entre la Plaça del Doctor Robert, el carrer de la Riba i el Parc de Vallparadis de Terrassa.
En el pati de darrera de l’Hospital de Sant Llàtzer, on s’entra per anar al Cap, hi ha un magnífic Pi Pinyer.
Aquest Pi, disposa d’un tronc molt gruixut i alt, amb una copa ven arrodonida , aparentment esta molt sa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
El 26 de juliol de 2015 el foc forestal va afectar i arrasar més de 1.200 hectàrees de bosc prop de la carretera de can Massana a Montserrat i Òdena.
Era trist i desolador veure un paratge verd i que en poques hores pel pas del foc es va convertir-se en cendres i un paratge negre.
D’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores, originals que podia servir per que la gent quan passes pel lloc, medites que un foc forestal, destrueix la natura, els bens i també en ocasions, vides.
El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d’un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments
i un testimoni que durant mes de 50 anys no tornarà ha estar com estava havans del incendi.
Un any desprès elpais es fa ressò d’aquell important incendi forestal i de la col·locació de la creu número 1.293, us passo aquell article :
https://cat.elpais.com/cat/2016/07/25/catalunya/1469475242_852949.html
Com diem, compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada a 12 metres d’alçada.
El bosc de les Creus, creat pel bomber Marc Sellarès va voler expressar el dolor del bosc cremat del bosc cremat en aquet tràgic dia, i que va afectar part del municipis d’Òdena, El Bruc, Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola.
Us passo un Video on el propi autor i bomber, Marc Sellarès parla del Bosc de les Creus :
https://www.youtube.com/watch?v=WOiutyYyd-Q
No sols a peu de Montserrat es van posar creus als boscos cremats, us invito a obrir aquest enllaç que us passo, i veure altres llocs del Mon que també ho han fet :
http://www.theforestofthecrosses.cat/
Marc Sellares, va crear aquesta imatge de les Creus,
per on havia hagut un bosc verd, per tal que els fets no quedessin en l’oblit…
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui divendres us presento dos articles
Les zones de lliure circulació de gossos són espais habilitats especialment perquè els amos i els seu gos/sa puguin gaudir d’un lloc reservat.
Aquestes zones, envoltades de tanques, permeten que els animals corrin i juguin sense anar lligats, amb l’excepció dels gossos de races catalogades com potencialment perilloses que, com marca la normativa, han d’anar sempre lligats i amb morrió.
Per garantir la comoditat dels ciutadans aquestes zones compten, segons els casos, amb papereres, fonts i bancs, entre altres elements de mobiliari com cartells explicatius.
Una d’elles es la situada en el Parc de Vallparadis en el Torrent Monner, a prop de l’estació dels Ferrocarrils Catalans de Vallparadís Universitat.
Us passo un cartell d’ubicació de les 11 zones de lliure circulació de gossos a Terrassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 