Arxius mensuals: Juliol de 2022

Pou de ca n’Amat d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

El Pou de ca n’Amat  està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.

Es conserva la seva estructura  relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.

El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.

En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.

Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.

La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,

així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.

Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Fonollosa de Fonollosa

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de Fonollosa, cal deixar la carretera BV-3008 a l’arribar al poble de Fonollosa i anar per una pista asfaltada, coneguda com el camí vell d’Aguilar.

Una vegada passades unes granges, al costat del camí a la dreta i a peu d’una paret està la Font de Fonollosa.

Esta feta per una estructura de totxanes, per un costat l’aigua va a parar a un petit abeurador, pel altra a una pica quadrada.

Disposa de diferents sortides d’aigua, la principal es una aixeta polsador.

Una fileta de teules, banda i banda de la font, porta també aigua en aquest punt.

Disposa d’un banc per fer una estona de descans.

Text i Fotos : Ramon Solé

Olivera del turó de can Palet d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.

L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.

Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.

El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,

i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de la Creu de Sant Mateu del Bages

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.

Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la riera de Santa Magdalena en El Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.

Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.

A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.

La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.

Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.

Actualment no hi és el tub ni raja aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : Entre cingleres i fonts. Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts.

Publicat el per
Respon

Fitxa Técnica:

Autors : Alonso, Joan; Galizia, Maria; Martí, Enric; Santaló, Roger; Vidal, Maria.

Girona: Diputació de Girona.

Any : 2021.

Pagines : 183 p.

(Guies de patrimoni local; 14).

ISBN 978-84-18734-01-4.

Preu : 18 €.

Comentari sobre el llibre :

Un aficionat a les fonts i als llibres de fonts (com presumeixo que són els lectors d’aquest blog) s’ha de sentir atret per força davant d’un llibre amb aquest títol: Entre cingleres i fonts, publicat recentment per la Diputació de Girona.

Tanmateix, el llibre a penes parla de fonts; tan sols hi dedica quatre pàgines (de la 23 a la 26).

El llibre, en realitat, és una guia dels municipis garrotxins de Castellfollit i de Sant Joan les Fonts.

El contingut es troba organitzat en tres apartats principals: «Entorn natural» (p. 16-41), «Síntesi històrica i econòmica» (p. 42-81) i «Patrimoni cultural» (p. 82-167).

Com a complement, quatre itineraris proposen excursions per aquest sector tan bonic de la província de Girona, marcat per l’origen volcànic.

Els autors del llibre són cinc joves llicenciats que han sumat els seus coneixements per confegir un llibre enquadernat en rústica, format de butxaca, amb nombroses il·lustracions a color, que és força atractiu i útil per conèixer amb profunditat aquests dos municipis des d’una perspectiva geogràfica, històrica i econòmica.

La publicació s’inscriu en una col·lecció de monografies del mateix estil de la qual ja n’han aparegut 15 volums, cadascun d’ells dedicat a un parell o tres de municipis gironins.

Les poques fonts que s’esmenten són la de Can Xerbanda, la de les Mulleres, la Font Freda, la Font del Serrat de Baix i algunes poques més.

Els interessats en les fonts del poble de Sant Joan les Fonts saben que disposen d’un llibre que les recull de manera exhaustiva, de Manel Soler i Josep Oliveras: Les 256 fonts de Sant Joan les Fonts.

Tant de bo tots els municipis de Catalunya comptessin amb un llibre similar.

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Avui coneixerem : La Font de Sant Salvador de Torroella de Navàs

Publicat el per
Respon

Aquesta font  es va construir front l’església de Sant Salvador de Torroella, per abastir d’aigua a la gent de les rodalies i la Vall d’Hortons en la zona més allunyada del municipi de Navàs.

Va ser inaugurada en el 8 de Febrer de 2001, per el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

És una estructura tota de pedra amb uns seients en cada costat, en la part superior, hi ha la placa commemorativa i a cada costat una bola de pedra.

L’aigua surt d’una aixeta polsador situada al centre d’una aureola de pedres blanques petites, l’aigua cau a una pica casi quadrada.

La Font disposa  de varies taules i seients per fer un àpat.

Així mateix, bancs o seients diversos tipus, podreu trobar a l’ombra dels arbrers de bosc.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Escolà de Sant Mateu del Bages

Publicat el per
Respon

Sortint des de Súria cap a Cardona per la carretera C-1410z, la deixarem per la pista en un principi asfaltada que a poc es fa de terra, tot passant per cal Jover.

i que us portaria al castell de Coaner, Església de Julià i Santuari de Santa Maria de Coaner.

Poc havans d’arribar, al mateix camí a l’esquerra, trobarem un cartell que ens indica la situació de La Font de l’Escolà.

De fet la font, es en el mateix punt d’on és el cartell, on unes grosses pedres fan en receptacle on surt l’aigua.

Es a ras del terra, per tant no disposa de cap tub.

Quan vaig fer les fotografies, estava totalment sec.

Uns metres més en allà del camí, hi ha com unes retencions d’aigua, que foment com un bassal, també a l’esquerra del mateix camí.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres : Plataners de la carretera d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

Els Plataners són situats en la carretera BV-1203. Des de l’encreuament de les masies de can Jaume Font i ca n’Amat fins a l’avinguda de Terrassa.

Us passo dades històriques:

  • No hi ha constància del nombre d’exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció.
  • Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s’acabà de construir l’any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l’obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX.
  • El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l’entrada oficial al poble, n’hi havia un total d’11 i, que en el tram de la finca d’en Rodó n’hi havia una dotzena.
  • Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l’avinguda de Terrassa, la resta d’exemplars es conserven en bones condicions.

Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l’encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n’Amat, fins a la torre d’en Fornells, a l’avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc.

En el tram disposat davant l’avinguda de Terrassa se’n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n’hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via.

En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se’n conserven prop d’una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n’Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé