Bassa de Can Marturi de Celrà

La Bassa de Can Marturi  esta situada al costat del carrer Aumet amb Travessera del Padró de Celrà.

Es tracta d’una bassa artificial formada per l’extracció d’argiles.

Al finalitzar l’extracció a meitat del segle passat, si va formar aquesta bassa.

S’omple amb l’aigua de pluja i escorrentia.

És una bassa permanent que no s’eixuga mai totalment.

Actualment , és un entorn natural per observar diferents espècies aquàtiques segons l’estació de l’any.

Llàstima que en ocasions podem veure runa, brossa i algues que trencant la bellesa d’aquest espai,

s’hi poden trobar tortugues i altres espècies invasores introduïdes per l’home.

Es va portar a terme una retirada de fauna invasora de la bassa de Can Marturi de Celrà a finals de l’any 2021.

Us passo informació al respecta:

Creiem que es un espai relativament nou en el temps que es deu de protegir i respectar.

Recull de dades: Ajuntament de Celrà.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Aqüeducte de la Séquia de Santpedor

L’Aqüeducte de la Séquia es a tocar del pont de la carretera BV – 4511 de Santpedor a Navarcles.

Tot haver passat per la casa de sequiaire, descrita fa dos dies.

Us passo dades de la seva història:

  • Grandesa y Antiguitats. Privilegi que obtingué la ciutat de Manresa del Rei Pere I.
  • Fou donat a Barcelona el mes de setembre, any de la Nativitat del Senyor de 1339.

Pont Aqüeducte de la Séquia de Manresa te dos arcs. Un dels 3H ponts que té la séquia (a més dels 71 pontarrons).

Té una pedra amb la data de la construcció. Passa per sobre el Riu d’or o Riudor.

L’Aqüeducte de la Sèquia de Manresa és una obra de Santpedor (Bages) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere Nou de Viladecavalls de Calders

Cal situar-se en l’església (nova) de Sant Pere de Viladecavalls del municipi de Calders.

En part frontal de l’església i adossada al mur a l’esquerra, esta la font, actualment no raja aigua, disposa d’una pica. Tota l’estructura esta feta de maons i pedres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Molinada de Pallejà

El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.

Història del parc :

  • Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
  • A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
  • Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
  • Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
  • Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.

La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.

La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,

s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,

per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.

Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.

És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,

on es conserva l’antiga bassa.

Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.

Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Salt d’aigua del Molinot de Viladecavalls

El Salt esta al sud de la Urbanització del Molinot, on hi ha les restes del molí del Molinot ,

cal deixar el vehicle on està la casseta de la Associació de Veïns del Molinot.

Les ruïnes del molí es troben situades sobre i al costat del torrent del Llor,

just en el punt en què es forma el seu salt d’aigua.

Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, fa una falla que produeix un magnífic salt d’aigua,

només visible en èpoques de pluja destacada.

En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l’acció de l’aigua,

accentuant la bellesa de l’espai.

Observacions:

En el moment de fer l’inventari no era visible el salt d’aigua perquè no baixava aigua pel torrent.

En l’actualitat, en 2023, la manca de pluges fa que tampoc no baixi res aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Viladecavalls

Per anar a la Font del Roure, cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.

Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.

Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.

L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.

A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Alzina Gran de Collbató

L’Alzina Gran esta al costat del camí de can Migrat, a 300 m del carrer Pau Bertran de Collbató. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement.

Historia:

L’hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l’alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l’arbre i no perdessin el jornal.

L’any 2004 l’empresa Moix va emetre un informe de l’estat de l’alzina i va determinar que “el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d’una rasa que va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció”.

També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions:

  • Modificar el traçat del camí.
  • Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids.
  • Fer una poda de sanejament.

L’Alzina Gran és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de “quercus ilex” de gran envergadura.

Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta.

L’any 2006 es va endreçar l’entorn de l’alzina, amb la implementació d’aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol•licitar la declaració d’Arbre d’Interès Local.

Tractament de reforç i manteniment de l’alzina gran :

http://collbato.cat/pl195/actualitat/noticies/id2765/tractament-de-reforc-i-manteniment-de-l-alzina-gran.htm

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Fem safareig : Safareig de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda

El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.

Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.

El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.

Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.

Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).

El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.

A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.

Observacions:

Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de can Rufi de Caldes de Malavella

La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.

Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.

La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.

Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.

Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

El Dia Mundial de l’Aigua es celebra principalment el 22 de març de 2023.

El Dia Mundial de l’Aigua 2023 té com a objectiu accelerar el canvi per resoldre la crisi de l’aigua i el sanejament.

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

Us passo mes dades :

https://www.diba.cat/es/web/xarxasost/dia-mundial-de-l-aigua

Recull de dades: Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé