A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de seu,
sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera,
proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes jornades…
Cal posar als jardins el menjar i aigua.
Podeu penjar voles preparades de grassa amb aliment inclòs.
La Rosa dels Vents esta situada en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Monument instal·lat al Turó de Can Mates el 19 de maig de 2017.
És una donació de la Junta de Compensació de Can Mates a la ciutat de Sant Cugat del Vallès i va ser encarregada per la immobiliària Colonial.
L’escultura és obra de l’artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946).
Codó es va formar a l’Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com Diàleg davant del Teatre Auditori o la placa d’Homenatge a Roc Codó Serra.
Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles.
Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu.
Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents.
Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.
El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d’alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela.
Segons Imma Pueyo (2015): “L’espectador ha d’interactuar i moure’s fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial”.
De l’obra, l’artista Pep Codó autor del conjunt en diu: “La idea era que fos un material que s’integrés en l’espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.
El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.
Història:
La Font va ser construïda l’any 1894.
També se la coneixia com la Font Nova.
Al Llibre “Fonts de Vacarisses”, llegim que va estar molts anys enterrada sota la brossa i la runa.
Gràcies a unes obres la van redescobrir i arranjar, passant a ser d’ús particular.
La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.
Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.
Actualment, per poder conèixer la Font, cal demanar permís per accedir al lloc que avui és un jardí i antigament eren feixes de conreu.
Donem les gracies a la família Lladó, que ens va facilitar l’accés per poder fer les fotografies de la Font del Sastre..
Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la zona esportiva de Mas Gener.
Historia:
El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d’Europa meridional i de l’Àsia occidental.
El nom comú en català és àlber.
Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles.
L’arbre pot fer entre 20 i 25 metres d’alçada.
L’escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques.
La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud.
Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.
Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.
Observacions:
Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.
Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.
La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.
Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.
A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.
L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,
i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.
El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.
Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Roure de mas Gener esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.
Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada
amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i
el de la soca, de 4,2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Els Pins de la Plaça Montblanc es troben situats en una placeta al carrer de Montblanc, davant del número 45.
Historia:
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és pi pinyer.
Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons.
L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer. Com a particularitat cal mencionar que un dels tres pins compta amb tres troncs que comparteixen una mateixa base.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’alçada aproximada dels arbres era de 20 metres, la capçada tenia forma de para-sol amb una amplada de 20 metres.
Els perímetres dels troncs se situaven entre el 1,9 i els 2,5 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 