Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.
El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.
Text i Fotografies: Ramon Sole
Fue declarado Parque Natural en el año 2000, es el espacio protegido de mayor extensión de Castilla-La Mancha, y el tercer parque natural de España. Está situado entre el sureste de la Provincia de Guadalajara y el nordeste de la de Cuenca, siendo el lugar más adecuado para sumergirse en la más absoluta tranquilidad y serena espectacularidad.
Un territorio de naturaleza salvaje de aguas limpias y cristalinas, con un incalificable atractivo que abarca una superficie total de 105.721 hectáreas, donde están incluidos 36 municipios de Guadalajara y 2 de Cuenca. Sin lugar a dudas se trata de una de las grandes reservas de la biodiversidad de Castilla-La Mancha, cuya visita resulta ineludible para todos los amantes de la naturaleza y el medio ambiente.
En la actualidad forma parte igualmente del Geoparque de la Comarca de Molina – Alto Tajo, siendo uno de sus grandes referentes geológicos y pasajísticos. (Ver más información del Geoparque de la Comarca de Molina – Alto Tajo).
Este extenso espacio natural está vertebrado por el río Tajo y junto con sus afluentes de cabecera han labrado sobre los páramos de caliza uno de los sistemas de hoces y cañones fluviales más importantes de España, lo que le sitúa como una de las zonas más bellas de la Península Ibérica.
En el Alto Tajo se puede encontrar una gran diversidad de paisajes: cursos fluviales, bosques de ladera, hoces y roquedos, parameras, espacios abiertos y en todos ellos presentan gran diversidad de especies de flora y fauna con gran valor ecológico.
El Alto Tajo se caracteriza por la gran diversidad florística que atesora un 20% del total de especies presentes en la flora ibérica. Más de las tres cuartas partes de su territorio están cubiertas por masas naturales de pinares de diversas especies, así como quejigares, encinares y rebollares que se pueden encontrar mezclados o como masas puras. En los lugares más húmedos y frescos se encuentran enclaves florísticos de excepcional valor, con bosquetes que mezclan avellanos, tejos, tilos, acebos y abedules.
La gran variedad de hábitats presentes y su alto grado de naturalidad con una baja alteración por la acción humana, han permitido que numerosas especies de fauna habiten en este espacio: águila real, halcón peregrino, alimoche, águila- azor perdicera, chova piquirroja entre otras especies de aves; mamíferos como el topillo de Cabrera, gato montés, garduña y gineta. Hay que destacar igualmente que en los cauces de los ríos y arroyos de la zona, vive la esquiva y singular nutria, lo que es una buena muestra de la extraordinaria calidad de sus aguas.
Para más información podéis consultar :
https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Alto_Tajo
Recull de dades i Text : Diputación de Guadalajara.
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.
Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.
Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.
També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.
Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.
Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.
Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.
Fotografies : Ramon Solé
La font de la Bocamina està en Suera, comarca de La Plana Baixa de Castelló de la Plana.
Una font situada en el parc natural de la Serra d’Espadà, el cabal d’aquesta font, prové d’una galeria propera, excavada la segona meitat del segle XIX.
Video: https://youtu.be/DnaDBtTGawQ
Aquesta font apareix al llibre de Jordi Mig : FONTS DE LA PLANA BAIXA. https://libros.cc/Fonts-de-la-Plana-Baixa.htm
Text i Fotografia : Jordi Mig
Aquest safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.
Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.
El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.
A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.
Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:
“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.
Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.
El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.
Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé
El recorregut esta ben indicat donat als cartells que hi han.
Podeu anar a la Font Fresca des de l’antiga estació de l’antic Carrilet en la vila d’Amer,
us caldrà seguir un camí duran uns 150 metres i desprès prendre la carretera que puja a Sant Martí Sacalm, seguiu uns 2,5 quilòmetres, just al començar a descriure una pronunciada corba a l’esquerra, allí mireu d’agafar un corriol que s’endinsa en el bosc i marxa en direcció oest.
En uns 100 metres després arribeu a una bifurcació seguir el camí de la dreta.
Al poc creueu un torrent per un petit pont de fusta i una mica més amunt travesseu un gual del mateix torrent, estareu en la Font Fresca.
La Font Fresca es dona l’aigua a una pica.
Disposa d’un petits seients en cada costat fets de llosses.
Podeu observar que en diferents punts de les rodalies cauen regalims d’aigua.
Es un lloc molt humit i ombrívol, que fa de bon estar en els mesos d’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Els xiprers que ens referim avui, estan darrera de l’Església vella o de Sant Joan, dins del cementeri de Matadepera.
De xiprers en troben en tot el recinte de la part que correspon a cementeri, però són mes joves i no són tant alts i grans.
Cal destacar els dos mes grans i antics, que es situant tant sols al entrar per la porta principal del cementeri.
Lleugerament inclinats a la paret de l’església, són grans, alts i amb una brancada espessa de fulles,
Segurament per les mateixes dimensions que tenen deurien ser plantats a la vegada.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Les feines en l’hort del mes d’Octubre,
Recollirem apis, cebes, cols de Brussel·les, safrà, carbasses, bròquils, pastanagues, tomates, bitxos.
Sembrarem cebes, enciams, bledes, escaroles, faves, espinacs, raves, pèsols, en el cas del julivert, caldrà buscar un lloc sec i amb bon sól.
Feina a fer, cal mantenir net l’hort de les fulles seques que cauen dels fruiters i altres vegetals i el manteniment en general.
Època per començar a preparar la terra per a les importants sembres de primavera.
Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé
El pou de Santiga, esta situat o adossat a la paret de la casa que hi ha darrera de l’església de Santa Maria de Santiga.
Deu de ser un pou molt antic, feta tota de antics maons, amb una vella finestra per on es pot recollir l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Pedra de les Creus està situada actualment darrera de l’església de Rocafort.
Aquesta roca estava situada en el camí que anava del Mas Roviralta (vora el Llobregat) a Rocafort,
al capdamunt d’una pujada molt forta a la carena de Casajoana (on ara hi ha la urbanització River Park).
És una roca bastant gran que pesa 3.500 quilos i que fa 3´8 m. de llargada, 1´30 m. d’alçada i 0´60 m. d’amplada.
Esculpides a la roca s’hi poden observar una trentena de creus, unes dates -la més ben conservada és de l’any 1802- i unes cassoletes.
Explica la tradició :
Recull de dades: Ajuntament de Pont de Vilomara
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 