En el centre de la Plaça de l’Església del poble de Vallromanes, hi ha una font d’estil modern, formada per una columna quadrada, amb aixeta polsador, l’aigua cau en una ampla i rectangular pica.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com a cada dissabte us presento dos articles
Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.
Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.
No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,
sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.
En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.
Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.
Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…
Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada dissabte us passo dos articles
La Font, es situada en la plaça dels Estudis, en un costa hi ha l’Ajuntament de Vilallonga de Ter.
Estructura triangular feta de pedres i còdols en forma d’oratori, a dalt hi ha com una capelleta, però sense cap sant/ santa.
Aquesta Font és d’aigua de la xarxa municipal; al seu costat podem veure quatre plataners ven gruixuts que donen una bona ombra a l’estiu.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada divendres us presento dos articles
Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.
Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.
Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,
amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.
A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves
i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,
Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní, farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !
Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.
Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?
Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,
va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.
Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,
majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines …
Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, 
arbres joves o casi recent nascuts,
creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.
Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…
No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!
Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,
i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.
Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,
i gaudiu de la natura.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui divendres us he preparat dos articles
Aquesta font esta adossada en la paret d’una columna de les arcades d’una casa de la plaça Major de Besalú.
Feta d’obra de forma rectangular amb una certa coberta de teulada, no tenim informació de la seva data de construcció.
L’aigua de xarxa, actualment surt per una aixeta de polsador, però antigament deuria ser diferent, disposa d’una pica en forma de semicircumferència.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Oh vianant, que et vens a recollir
al dolç recer d’aquest paratge bell
on joguineja alegre el Ritortell
i l’euga campa a pler amb el seu pollí:
gaudeix la pau del lloc camprodoní
deliciós, entre el verd del pradell
i el blau del cel fistonat per l’ocell,
vora de l’antic camí de Font-rubí.
Natura aquí desplega un ric adreç
lluint pomposa el roure, el vern el beç
i acolorint les flors d’abril i maig;
i, complaguda en ço dels dos germans,
curulla d’aigües fresques i abundants
el doll que brolla al peu dels amples faigs.
Autor : Jaume Medina – Primavera del 2011
Per a conèixer informació d’aquest Poeta, us passo un enllaç :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Medina_i_Casanovas
Recull de la poesia : Ramon Solé
Fotografies de la Font del Faig de Camprodon : Dora Salvador
La Font de les Herbes, també és coneguda per la Font d’en Guasch, es dedicada al poeta Joan Maria Guasch.
Es fàcil de localitzar, està situada al costat de la carretera GIV-5264 que va de Camprodon a Setcases, a l’esquerra, tot surtin de la població.
És una moderna Font, realitzada en l’any 1994, a la paret hi ha un poema de Joan Maria Guasch,
la font està en un costat i forma una arcada on hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a un enreixat a ran del terra.
Disposa d’un mur en el seu perímetre no massa alt de pedra que fa com a seient .
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.
Text : Viquipedia i propi
Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us presento dos articles
La Font del Botàs esta a tocar de la carretera que va de Camprodon a Font Rubí, en la Roureda de Llandrius.
L’estructura de la font esta adossada a un mur amb quatre columnes a la part alta i un banc de pedra a la dreta allargat.
L’aigua surt per un broc gran de ferro i cau en una pica de pedra quadrada
i fa desguàs per una canal a una bassa.
L’espai disposa d’una taula rodona i altres bancs de pedra.
En un cartell podem llegir :
Es un lloc que invita a poder fer un àpat o descansar una estona, disposa d’una variada vegetació i nombrosos arbres.
Forma part de la ruta de les Fonts d’aquesta part de Camprodon.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Aquesta Font és coneguda també com La Font Àrea Lleure can Ventos de Camprodon.
Està situada en el parc de Mas Ventós, aquesta en el que fora seus terrenys.
A l’habilitar la zona de lleure, van arranjar la font amb un aire totalment modern, l’aigua surt d’un llarg canaló metàl·lic i cau a una pica arran de terra on d’allí desguassa.
L’Àrea disposa de taules i seients per fer un àpat amb una gran explanada.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 