Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que és un Gorg ?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Tenim varis noms que és refereixen per igual, piscina d’immersió , piscina d’una cascada, gorg o gorga d’erosió,  és una depressió profunda al llit d’un rierol, riera o un importat torrent, en general, es forma a la base d’una cascada mes o menys gran.

Uns descripció més senzilla podria ser, un gorg és una mena de bassa fonda que es forma en corrents d’aigua quan aquesta s’entolla o alenteix el curs.

És creada per les forces d’erosió de l’aigua que cau sobre les roques situades a la base de la caiguda, on l’aigua impacta.

El terme pot referir-se a l’aigua que ocupa la depressió o a la pròpia depressió.

La quantitat d’aigua va relacionada amb l’aigua que entre i la que surt i la profunditat del gorg.

Les piscines d’immersió es formen per la força natural de l’aigua que cau, com per exemple una cascada; també apareixen en estructures artificials, com ara alguns dissenys de sobreeixidors d’aigua.

Sovint les piscines d’immersió són molt profundes; en general, la profunditat està relacionada amb l’altura de la caiguda d’aigua, el volum d’aigua, la resistència del sòl de la piscina i altres factors.

L’aigua impactant i el remolí que es forma, que de vegades conté roques dins d’ell, foraden el llit del riu i apareix una conca, que sovint presenta costats aspres i irregulars. Les piscines d’immersió poden romandre plenes d’aigua durant molt temps després que el flux d’aigua hagi desaparegut.

Existeixen diversos exemples d’antigues piscines d’immersió a les cascades Dry, a la regió de Channeled Scablands de l’est de l’estat de Washington (Estats Units d’Amèrica).

Les piscines d’immersió són característiques d’erosió fluvial que es produeixen en l’etapa juvenil del desenvolupament del riu, caracteritzada per pendents més pronunciades i fluxos d’aigua molt ràpids.

Allà on la roca més suau o fracturada s’ha erosionat de nou fins a un knickpoint, l’aigua continua desgastant la seva base.

Com que sovint aquesta roca és menys resistent que la dels estrats superiors, l’aigua des de més alt, continua erosionant la roca fins que s’aconsegueix un equilibri.

Quan la piscina té una forma semblant a un bol creat per l’aigua que flueix, enlloc de l’aigua que cau, es coneix com a «forat per fregament», aquest es produeix de forma natural.

Us passo un article elaborat per  adolescents.naciodigital.cat , d’un recull molt interessant sobre les 50 millors piscines naturals a Catalunya :

https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/35090/saps/es/gorg/50/millors/piscines/naturals/catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació a Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Torre – Dipòsit del Passatge de mas Prat de Manlleu

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.

Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.

Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per a Vacances podem visitar : La Vall de les Tortugues a França

Publicat el per
Respon

El parc zoològic de La Vall de les Tortugues (La Vallée des Tortues), està situat a SORÈDE, al sud de França i a prop de la frontera amb Catalunya.

Acull sobre unes 500 tortugues de més de trenta espècies diferents.

Algunes són endèmiques

i altres provenen de tots els continents.

En les quals es por conèixer  una de les tortugues terrestres més grans, la tortuga gegant de les Seychelles; la més bonica, la tortuga radiada, o fins i tot les més perilloses, com les tortugues furioses o les tortugues al·ligàtor .

Disposa d’una part zoològica i una part botànica, amb zones de joc, zones de descans i espais de pícnic per la vostre estada.

La Vall de les Tortugues presenta una gran varietat d’espècies de tortugues de diversos llocs del món

i és un centre de conservació i reproducció d’aquests animals.

Us aconsellem anar-hi amb tota la família, val molt la pena.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Publicat el per
2

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Les Curiositats de l’entorn – 36 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 imatges situades en la via pública, que veritablement no les acabo d’entendre ! :

  • Una Font que ens recorda a un seient de pedra…
  • Cartell, que va d’un camell …
  • Una Font modernista amb un desguàs, ídem…
  • Una aigua no potable, …d’una Font inexistent ?
  • Un cartell dels anys 40 del segle passat… a Joanetes

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – La Pineda de l’Àrea d’estada del Pi Gros de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

L’Àrea d’estada del Pi Gros, està a tocar de l’Anella verda i en l’antic camí ral de Terrassa a Sabadell,

situada al costat del Torrent de la Betzuca, entre Torrebonica i el camp de Golf de ElPrat.

El Pi Gros, es veu que ja no existeix, però ha donat nom a aquest lloc d’especial interès natural de Terrassa,

perquè es un petit bosc que destacant bàsicament els seus Pins Pinyers, allargats i grans,

amb una bona explanada per fer-hi un descans si esteu fent un itinerari o excursió,

trobareu en un costat, tres rocs rectangulars per descansar o fer un àpat.

Hi faltaria una font, llàstima que la Font dels Avis que havia a tocar del torrent proper a aquest lloc… ja no si troba.

Aquesta Pineda és un espai molt ombrívol, que a l’estiu fa molt d’agrair estar-hi,

sigui sol o en família, sigui amb bicicleta o passejant el gos…

Des d’aquí podeu fer diversos itineraris per les rodalies de Terrassa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus i Lledoner dels Jardins de Manuel J. Arnalot de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els Jardins de Manuel J. Arnalot  estan situats en el Barri de Sant Genís, del districte Horta-Guinardó de Barcelona, formant l’espai verd mes gran d’aquest barri, situat entre el carrer Nazaret, l’avinguda del Jordà i els carrers del Lledoner i de Naïm.

Precisament en aquest espai hi havia hagut la masia de can Gresa que l’ajuntament d’aquell moment va decidir enderrocar a meitat segle XX, es troba documentada en el segle XVIII i, popularment, se l’anomenava “ la casa Groga”.

Destaquen dos arbres que avui us remarco, un Eucaliptus  centenari

i  en el seu devant, un Lledoner de tres tronc entrellasssats, arbres d’interes local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que es una Cascada o Salt d’aigua?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Una cascada, també anomenada salt d’aigua, saltant, sallent o fall,  és la caiguda d’un curs d’aigua per un precipici, a causa d’un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d’un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables.

També, podríem definir com, és la forma natural que fa un caient  amb aigua, de mes o menys altura, segons l’orografia del terreny muntanyós on passa, i a la seva base es crea un gorg, posteriorment l’aigua segueix el seu curs riu o riera avall.

Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.

En aquell moment el canal sovint és estret i profund.

Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l’erosió ocorre lentament.

A mesura que el curs d’aigua incrementa la seva velocitat, i s’aproxima a la cascada, , diposita material i causa una major increment de l’erosió.

Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.

La taxa de retrocediment d’una cascada pot arribar a ser d’1,5 metres per any.

Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d’aigua present a la cascada,

les cascades de mes envergadura i amb més quantitat d’aigua, com diem de classe 10, estarien incloses  les famoses : les cascades de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.

Si us banyeu en un gorg d’aigües netes, mai us poseu a sota d’un Salt d’aigua, pots ser perillós.

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé / Urianguies