Com cada divendres us presento dos articles !

Una cascada, també anomenada salt d’aigua, saltant, sallent o fall,  és la caiguda d’un curs d’aigua per un precipici, a causa d’un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d’un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables.

També, podríem definir com, és la forma natural que fa un caient  amb aigua, de mes o menys altura, segons l’orografia del terreny muntanyós on passa, i a la seva base es crea un gorg, posteriorment l’aigua segueix el seu curs riu o riera avall.

Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.

En aquell moment el canal sovint és estret i profund.

Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l’erosió ocorre lentament.

A mesura que el curs d’aigua incrementa la seva velocitat, i s’aproxima a la cascada, , diposita material i causa una major increment de l’erosió.

Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.

La taxa de retrocediment d’una cascada pot arribar a ser d’1,5 metres per any.

Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d’aigua present a la cascada,

les cascades de mes envergadura i amb més quantitat d’aigua, com diem de classe 10, estarien incloses  les famoses : les cascades de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.

Si us banyeu en un gorg d’aigües netes, mai us poseu a sota d’un Salt d’aigua, pots ser perillós.

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé / Urianguies