Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Que es un Sender de Petit Recorregut (PR) ?

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut,

és a dir, un sender senyalitzat, d’entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes.

Els PR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

A tot el món els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc.

Dues ratlles horitzontals de 15cm x 5cm, la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Quatre franges paral·leles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.

Com està senyalitzat i on ?

Prioritàriament en cartells

i/o  petits pals de fusta.

També, i que no seria recomanable, però per manca de medis, es troben en qualsevol superfície que es pugui pintar, com un arbre, paret,

roca o pedra gran, una vorera de carrer…

em trobat que s’ha pintat en una farola i /o torre elèctrica…

En algun cas, coincideix el mateix camí amb un GR (senders de Gran Recorregut) o senders locals o d’un altre tipus,

Però en un moment concret cada camí pot dividir-se en direcció diferents per anar a llocs diferents.

Podem trobar en algun poble o ciutat, que esta ven senyalitzat elo els PR que hi ha en el seu municipi,

per medi d’un cartell o plafó.

Podeu accedir  al llistat de PR de Catalunya elaborat per la FEEC. – (FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA) en l’enllaç que us adjunto :

http://senders.feec.cat/senders-pr

Com veieu son molts els recorreguts de senders PR arreu de Catalunya.

Us passo en aquest enllaç, El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, elaborat per la Generalitat de Catalunya :

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

També podeu consultar els llibres sobre Senders de Petit Recorregut, que us donaran una exacta orientació pels llocs que passa, com camins, masies, fonts, ermites, etc, del recorregut seleccionat.

Com sempre, les recomanacions són les mateixes al fer un itinerari, calçat còmoda, portar àpats i beguda, un o dos bastons, motxilla adequada, gorra, maquina fotogràfica si us agrada fer fotos, i res de fer foc.

I a seguir …el PR !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Publicat el per
3

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota informativa dels Blocs Rasola

Publicat el per
1

L’Article d’avui sortirà a les 08.00 hores

Vull sortir al pas de que algunes persones em pregunten si jo surto durant aquests dos mesos llargs de confinament per ordre Estatal, i per fer fotografies i fer-vos arribar cada dia un o mes articles.

Us voldria explicar, i així consta en el programa de wordpress, que estic utilitzant en els blogs, que els articles estan gravats a mesos vista, per exemple, ja hi han en aquests moments, articles fins el dia 01de novembre de 2020; axó em garanteix tenir una llarga tranquil·litat perquè totes i tots pugueu seguir amb la seguretat de tindre articles i gaudir d’ells durant un període prou llarg.

No obstant, he tingut de reinventar-me maneres perquè un article pugues tindre les imatges adients, gracies moltes vegades a l’Arxiu Rasola, que durant  mes de 40 anys he anat fent un recull fotogràfic d’arreu de Catalunya, de més de 100.000  de diapositives (antigues) i fotografies digitals, del medi natural i sobre tot de l’aigua dolça. !!!

Dit tot axó, vull reafirmar que jo personalment he estat i estic a hores d’ara, confinat i respectant el confinament “a Casa “ pel Coronavirus.

Vull en tot moment a totes i tots el seguidors dels Blogs Rasola agrair-vos que seguiu els articles que us vaig posant amb il·lusió cada dia.

Gracies !!!

 

Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé

Recordeu : l’Article d’avui sortirà a les 08.00 hores

Avui destaquem : La Deu Vella de la Moixina d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles

Cal dir que hi ha la Deu Nova i la Deu Vella a Olot, situades a prop del paratge dels Aiguamoixos de la Font Moixina, declarat Parc Artístic Nacional.

Font de la Deu Nova

La Deu Nova ja hi vàrem dedicar un article fa anys, avui el dedicarem a la Deu Vella.

Per anar-hi deixeu el vehicle l’aparcament de la Font Moixina i Restaurant, agafeu la pista asfaltada en direcció al Restaurant la Deu, teniu de deixar aquest camí, abans d’arribar a un encreuament de camins, cal trencar a l’esquerra per un corriol que en pocs metres us porta a la font, situada al capdamunt dels aiguamoixos

i teniu bon paisatge ple d’aigua si ha plogut fa poc temps i amb generositat .

L’aigua no arriba a sortir del broc de la Font des de fa temps,

però si ho fa al costat  per la sortida o desguàs de sota la mina, que a traves d’un curt rec va els aiguamoixos.

L’aigua de la Font, cauria a una pica rectangular de pedra.

Com diem, en la part de darrera de la Font hi ha la mina, la qual queda sota terra, aquesta te una gran coberta arrodonida,

adossada a la mina queda una petita construcció de pedra amb porta, que donaria accés a la Mina.

La Deu Vella es troba envoltada d’aiguamoixos i abundant vegetació que fan un lloc singular i idíl·lic, molts pintors i poetes s’han inspirat en aquest paratge.

 

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Projecte arbres del Cementeri Vell de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles 

Des dels barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial van voler impulsar l’educació i el civisme en tots els nens i nenes de la ciutat, el dia 7 de març del 2018 varen celebrar la festa :

“UN ARBRE PER UNA BONA INFÀNCIA”.

Aquest projecte era basat en:

  • Ensenyar als infants que sense els arbres els humans no podríem viure, ja que ells són els que ens aporten l’aire pur, l’aigua neta i la natura. Tal com defineix el triangle de la vida “aire, aigua i boscos”.

I la Festa va consistir :

  • La festa va consistir en plantar en diferents llocs de Terrassa uns arbres per part dels nens d’unes escoles
  • L’arbre de Vallparadís és una Magnòlia i els alumnes de l’Escola Santa Teresa de Jesús el varen plantar en la Plaça dels Museus tot just al costat del Museu Tèxtil de Terrassa.
  • L’arbre de Plaça Catalunya – Escola Industrial és
  • Magnòlia
  •  i els alumnes de l’escola Liceu Egara el varen plantar a la Plaça Catalunya.
  • I finalment, l’arbre del Barri Universitari – Cementiri Vell és un Lledoner i els alumnes de l’escola Ramón i Cajal el varen plantar a la cantonada del carrer Wagner amb carrer Igualtat.

En els barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial la festa va acabar amb una xocolatada per tots els nens i nenes de les dues escoles.

 

 

Recull de la informació : Associació barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refranys i Dites populars del mes de maig

Publicat el per
Respon

Avui divendres us presento dos articles

Una flor no fa maig, ni una gota un raig.

Pel maig els caragols a raig.

Maig ventós i juny calent fan bon vi i bon sarment.

Sembra el julivert al maig i tot l’any en tindràs.

Al maig cada dia un raig.

Al mes de maig, plou de raig a raig.

Costa més de passar el maig que tota la resta de l’any.

Del maig a la meitat, l’hivern acabat.

Diu la mosca pel maig: “Deixo el bou i a l’ase vaig”.

El dia en maig va allargant, i el graner es va esgotant.

El roser de maig fa olor per tot l’any.

Maig arribat, un jardí a cada prat.

Faves d’abril, bones com el pernil; faves de maig, no me n’empatx.

Fins el 12 de maig, l’hivern no diu “me’n vaig”.

Si sembres bledes al maig, per Nadal encara en tindràs.

A darrera de maig a parar llana me’n vaig.

Trons pel maig, trons a raig.

Aigua de maig, dolenta pels sembrats.

Flor d’olivera pel maig, oliada per tot l’any.

La bona lloca pel maig deixa els polls i torna a pondre.

La flor de l’hermosura com la flor de maig dura.

La mel de maig, la reina de les mels.

Les cireretes, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats.

Maig arribat, hivern acabat.

Maig nuvolós i juny clar, pa per tot l’any hi ha.

No és bon maig el que no deixa la bassa plena.

Pel maig totes les herbes tenen virtut.

Per la lluna plena de maig a pescar llagostins me’n vaig.

Maig calent i plujós fa l’any ric i abundós.

L’aigua de Maig fa créixer els cabells a raig.

Maig humit fa el pagès ric.

 

Recull del Refranys – Dites populars i Fotografies : Ramon Solé

Els Pirineus, l’esclat de la Primavera

Publicat el per
Respon

11846639_10206306725819593_3570615890436895786_n

Els Pirineus o en altes muntanyes, també arribada el bon temps, és difícil de predir el mes exacte, però una vegada esclata el procés podem veure una diversa floració, els prats, les pastures i muntanyes son verds, donant una gran contrast de colors al floració,37974660_10216709570641887_7476479563350933504_n

On els insectes ja comencen a envair tot l’espai natural i podem veure molts animals.59363616_461413484629848_8744237966902807497_n

En els Pirineus Catalans es troben els espais d’interès protegits, i que us detallo :

  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Alt Pirineu (al nord)
  • Cadí-Moixeró (a l’est)
  • Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Parc Nacional dels Pirineus
  • Parc Natural de l’Alt Pirineu
  • Parc Natural del Cadí-Moixeró
  • Parc Natural del Cap de Creus
  • Parc Natural dels Pirineus Catalans
  • Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

photo_2019-11-05_16-25-51Us deixo amb imatges d’aquest mesos de primavera :

40802705_10217006733550774_6650052513284227072_n38065447_10216709563561710_3990294329045286912_n38207419_10216709566201776_1208721947349745664_n42270082_10217138364121456_4839918218304815104_n42291062_10217138358441314_6493781352284946432_n42277527_10217138355761247_4065133356789006336_n

42313809_10217138370561617_8695434665420390400_n42320486_10217138360521366_6185132473974784000_n42322668_10217138367681545_5671634288668311552_n42547286_10217167370566599_7136856214125674496_nCim Carlitlltwe10383009_10204512439203549_1750734476249451364_n

 

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol- Ramon Solé ( Urian Guies)

Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el per
2

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

Un hort diferent : L’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

El mes de maig es presenta com l’impàs de temperatures mitges, a l’espera de les temperatures de la calor de l’estiu, per tant cal anar preparant i plantar l’hort amb verdures que aguantin la forta insolació del dia.Per tant, mireu de plantar, faves, pèsols, porros, carbasses, api. Farem ja la feina de relligar les tomaqueres que ja son els primers brots. Així mateix, farem amb la mongeta tendra.En l’hort, ja es pot plantar, albergínies, cogombres, pebrots, carbassons, cebes, espinacs, bledes, remolatxes, enciams, carbasses, mongeta tendra, melons, espinacs, remolatxes, pastanagues, ravenets, com veureu teniu una amplia varietat que en els propers mesos podreu gaudir de bones verdures.Deixeu un espai gran, per plantar patates.També, podreu recollir el que amb cura heu estat cultivant des de principis de la primavera com per exemple, enciams, bledes, espinacs, alls tendres i si en teniu carxofes.Amb il·lusió ja tindreu a punt les verdures primerenques, com cebes, faves, pèsols, naps, porros, ravenets, remolatxes, pastanagues, i algun carbassó.Cal vigilar el pugó a les bledes, els espinacs, mongeteres per el pugó, des d’ara i durant el propers mesos.En resum, l’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu i poder tenir en els propers mesos unes bones collites.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Publicat el per
2

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé