Arbres – Alzina de l’Església de Vilassar de Dalt

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

L’Alzina de l’Església, esta darrera de l’edifici on fa un petit jardí i a tocar del carrer Àngel Guimerà de Vilassar de Dalt.No podem dir que sigui ni gran, ni molt gran, la destaco per la seva forma del tronc, per la volta que fa a si mateixa i s’alça perfectament tot recta amb varies branques, cap a munt.Tot un repta de superació que va patir aquesta Alzina de petita…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Janot de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font d’en Janot, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot  i també la Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Dites populars catalanes del mes de desembre

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tema.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, bon any per al blat.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.

Boira pel desembre, pluja o llevant.

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre, el mes més vell de l’any.

Desembre finat, any acabat.

Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El mes de desembre, el mes de les festes.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Per Sant Tomàs, fred al nas.

Per Sant Tomàs, sembra al davant i al darrera.

Per Sant Llop, gela per tot.

Per Santa Llúcia un pas de puça.

Sant Restitut, més de mullat que d’eixut.Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies seguits

Per la Concepció fa un fred de debò.

Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.

Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.

Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.

Sant Nicolau obre les festes amb clau.

Sant Silvestre és el darrer vespre.

Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat .

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.

Per Sant Esteve, plou i neva.

 

 

Recull de dites i refranys : Costumari Català i altres

Text : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua del carrer Pantà de Terrassa

Al número 42 del carrer Pantà de Terrassa, hi ha situada una antiga Torre d’aigua.Està situada la Torre d’aigua a peu de carrer i al costat de l’aparcament soterrat del Vapor Ventalló, i al costat de les dependències municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.Per l’enderroc de les edificacions veïnes roman semi aïllada i un xic desprotegida i algo amagada per unes plantes trepadores.Disposa de portella i de tres finestres, i algunes parts es mantenen arrebossades.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Fonteta i Àrea de descans de Utxesa

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Quan arribeu al Pantà o embassament de Utxesa,cal seguir una carretera lateral indicada que us portarà a La Fonteta i Àrea de descans; d’aquest embassament us vaig fer un article el 13 de novembre de 2019.L’Àrea de descans, està en un petit bosc, però es molt abandonada, amb taules i bancs malmesos.La Fonteta, es una font de poca agua tot l’any, que surt d’un petit tub, i va a parar a una pica rectangular.Us passo l’enllaç per conèixer mes l’embassament Utxesa :

https://www.lleida.com/utxesa/qui-som

Es un espai molt freqüentat per la gent de la ciutat de Lleida i rodalies,

i per qui vulgui fotografiar ocells o escoltar el seu cant dels que viuen en aquest espai natural.

Si no ho coneixeu, us invito a anar a aquesta Font i l’embassament, on trobareu llocs per gaudir amb família o amics.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Contaminació l’aire a la ciutat, estem protegits ?

Tot hem vist a les grans ciutat punts on hi ha una caseta que automàticament va enregistrant dades sobre la contaminació atmosfèrica de l’Àrea on esta ubicada.Son punts mòbils i itinerants, cada cert temps va canviant-se de lloc o de barri.Estant gestionades pe la Generalitat de Catalunya i/o Ajuntament.La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica és la contaminació de l’aire i fa referència a la presència a l’aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l’acció de l’home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos).Els paràmetres emprats per expressar la qualitat de l’aire són tres:

  • Valors límits: han de ser respectats en tot el territori i, en cas de ser superats, s’han d’estudiar les causes que ho han originat i establir un seguit d’actuacions per evitar la seva repetició. S’estableixen valors límits tant diaris com anuals.
  • Valors guia: valors que es pretenen assolir a llarg termini i són indicatiu d’aire net.
  • Valor d’alerta: estableix les concentracions de contaminants que obliguen a prendre mesures extremes per tal de poder abordar el problema.

Quines son les causes mes comunes  de contaminació atmosfèrica?

Els vehicles motoritzats i les activitats industrials contribueixen a augmentar la contaminació a les ciutats.Per  sort, hi ha pocs dies l’any en els que se sobrepassen els nivells fixats per les autoritats, la mitjana anual dels contaminants presents a l’aire és elevada, però no critica.La Generalitat de Catalunya és qui té la competència per declarar episodi per alta contaminació atmosfèrica.Podríem parlar molt d’aquest tema, esperar que‘m totes les mesures, tinguem un aire net i sà…

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Font i Bassa de can Gol de Sant Antoni de Vilamajor

Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,on podeu deixar el vehicle, i cal agafar un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern i mes tard creua  per una passera La Riera de Brugueres . Allí mateix, hi ha els antic camps, el bosc i la casa de can Feu, la masia esta algo elevada a la vostra dreta.Cal seguir per un camí, paral·lels a La Riera de Brugueres avall, (esquerra) i havans de tornar a crear-la agafar un camí a la dreta que va directa a una explanada que havans estava cerclada, allí veureu Antiga Font i Bassa de can Gol.En un punt de la paret de la bassa podem observar on esta mes inclinat, cap l’interior de la bassa, correspon a on les dones de la masia rentaven en el seu moment la roba. actualment al disposar de poca aigua, la bassa es manté casi seca.Una conducció dona l’aigua directament a la bassa, aquesta està construïda amb pedres de riera, totes arrodonides que li donen un encant especial.Esta situada en front d’un verdader bosc de ribera molt bonic.Recordeu que esteu dins d’una finca privada, cal ser respectuosos

 

Text i Fotografies : Ramon Solé