Arbres – El gran Roure de Sant Fost de Campsentelles

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,curiosament unes branques estan recostades  en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del monument a Francesc de Verntallat, a Els Hostalets d’en Bas

Aquesta Font  està tot entrant a Els Hostalets, a prop de la cruïlla de la carretera d’Olot a Vic i la d’Hostalets, sota el monument a la Família  Pagesa i el monument a Francesc de Verntallat, us passo l’enllaç per conèixer aquests monuments :

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3493/

La paret de la Font és un mur de pedra, disposa d’un banc també de pedra. L’aigua de xarxa pública surt al premé una aixeta polsador, que cau a una reixa a ran del terra on desguassa.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Una surera cap el futur en Granollers

La jova Surera plantada en el parc del Congost, va sorgir la iniciativa gracies a un projecta, i del qual us passo detall :

El programa Amics dels Arbres va néixer el 2005 amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres i, en fer-se “amic dels arbres”, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Els primers “amics dels arbres” van ser els alumnes del CEIP Mestres Montaña i l’arbre apadrinat va ser un EBIM, el lledoner del carrer d’Esteve Terrades.Actualment comptem amb 20 arbres dins d’aquest programa :

  • Lledoner del carrer d’Esteve Terrades. Apadrinat per l’escola Mestres Montaña (2005)
  • Roure pènol en homenatge a la Gent Gran, parc del Congost. Plantat per un col.lectiu vinculat a la Gent Gran (2005)
  • Liquidàmbars de Can Mònic. Plantats per l’A.V. Can Mònic (2006)
  • Lledoner de la plaça Sant Miquel. Plantat per l’alumnat de l’escola Joan Solans i l’AV Tres Torres (2007)
  • Freixe del mirador de la Conca. Plantat per l’alumnat de l’escola Salvador Espriu (2008)
  • Roure del Parc del Congost. Plantat per l’alumnat de l’escola Cervetó (2009)
  • Liquidàmbar de la plaça de la Llibertat. Plantat pel veïnatge del barri Congost (2009)
  • Ginkgo de Can Jonch. Plantat per les persones i col.lectius vinculats a Can Jonch. Centre de cultura per la pau (2010)
  • Metasequoia del Parc del Congost. Plantada pels Xics de Granollers en el seu 20è aniversari (2011)
  • Lledoner de l’Escola Lledoner. Plantat per l’alumnat de l’escola Lledoner (2012)
  • Liquidàmbar de Can Gili. Plantat pel veïnatge del barri Can Gili (2013)
  • Casuarina de l’Escola Ponent. Plantat per l’alumnat de l’escola Ponent (2013)
  • Freixe plantat pel projecte europeu SUD’EAU 2 (2013)
  • Liquidàmbar del parc Torras Villà. Plantat per l’alumnat de l’escola Pereanton en el 40è aniversari de la inauguració del parc (2014)
  • Roure cerris del Jardins del BM Granollers. Plantat per l’alumnat del Col.legi L’Estel (2015)
  • Freixe plantat pel projecte europeu Alera (2015)
  • Surera del parc del Congost. Plantada per l’alumnat de 1r d’ESO de l’Escola Pia de Granollers (2016)
  • Moixera de guilla del parc Torras Villà. Apadrinada per el Grup d’anellament PARUS (2016)
  • Arboç del parc Torras Villà. Apadrinat per el Grup d’ornitologia del Tenes (GOT) (2016)
  • Arbre de ferro dels Jardins de Can Guitart. Apadrinat per l’Associació de Veïns Ponent (2017)
  • Surera plantada pel projecte europeu Cemowas2 (2018)

Esperem que aquest ombra aviat sigui molt gran…!

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt

Com cada diumenge us presento avui dos articles

Tregurà de Dalt és un nucli de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Situat a 1.425 m d’altitud.La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt, està tant just arribareu al petit poble a l’entrada, en front  mateix la veureu i a peu de carretera.En la ma dreta de la Font – Abeurador, hi ha dues aixetes de polsador, una a sobre de l’altre.L’aigua constant dona directa a l‘abeurador per un tub gros, sempre amb una aigua cristal·lina.El lloc forma una petita plaça, amb un banc i testos amb flors, un cartell us donarà idea de que visitar del poble i rodalies.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador  (Col·laboradora del Blog)

Font de Sant Esteve de Fontanals de la Cerdanya

Com cada diumenge us presento avui dos articles

El Vilar d’Urtx és una entitat de població del municipi cerdà de Fontanals de Cerdanya. Acull l’ajuntament i actua, per tant, com a cap de municipi. El 2005 tenia 82 habitants.La Font de Sant Esteve esta situada en un costat  de la plaça Major d’ El Vilar d’Urtx, sota d’un gran porxo.Les parets forma com un angle, construït de pedra del país lligada, un pedestal rodó de pedra amb un tronc situat en vertical és qui aguanta el porxo.En la part central de la paret hi ha pròpiament la Font, l’aigua surt per una aixeta amb polsador, i cau a una pica rectangular, on es pot llegir : any 1983.

 

Recull de dades del Poble : Ajuntament El Vilar d’Urtx

Text : Ramon Solé

Fotografies : Enrique González (Col·laborador del Blog)

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé